20.3.07

Sant Ambròs de

A Can Vilapou som de cuina petita i menjar al menjador, però per voluntat pròpia. Vull dir que quan vam comprar la caseta, amb la benedicció de la Caixa, vam poder remenar una mica els plànols i vam decidir reduïr superfície de la cuina per guanyar-la per altres bandes. Per això, a la cuina només hi esmorzem i, quan ho fem, és a peu dret. I és en aquells moments quan aprofito i miro el meu calendari de capçalera que darrerament és de la Caixa de Girona (té unes fotografies molt maques i a aquella hora és el que entra millor).
Bé, i el sant d'avui és "Sant Ambròs de", així, tal com ho poso. En un primer moment he suposat que si el calendari posava aquest nom, era aquest nom, que a mi em van ensenyar de petit que amb les coses i els amics del Senyor (Ell), no s'hi juga.
Només cap a l'hora de dinar he començat a dubtar i he investigat (?) una mica. Fins el tercer Santoral virtual que he consultat no he trobat que el nom correcte és Sant Ambròs de Siena i, evidentment, ai tonto de mi, ho he trobat en una pàgina que s'anomena esglesia.net.
No entraré massa, ni gens, en la vida del beat dominic, només deixaré una nota que n'he trobat:
-San Ambrosio, de Siena, Toscana, fraile dominico que se distinguió por su celo en la predicación. Fue desde su nacimiento el hombre más feo y contrahecho del mundo, lo cual no le impedía arrastrar a las multitudes.
Queda tot dit.
De la manera que he començat acabo. El títol és, o sembla, inacabat, en construcció. L'escala d'avui és així, començada, inacabada, en construcció
Publica un comentari a l'entrada