Arribo al mar, a la Mediterània, a casa com si diguéssim. Jo 
sempre necessito el mar a la vora, encara que sigui en viatges virtuals.
I de la mà de la Ció, o de la foto que em va enviar, parem a Marsella, l'anomenada o que s'autoanomena la capital sud de França.
És una ciutat amb caràcter, amb personalitat, forta i dura, com ens expliquen les històries del carrer. Però una ciutat on hi neix en Maurice Béjart i hi mor l'Arthur Rimbaud ha de tenir alguna cosa especial.
Com a cas excepcional en aquesta ruta, sí que he estat a Marsella. Fa anys, un cap de setmana, i d'aquells més difícils d'explicar que de passar.
Intentaré donar unes pinzellades i qui ho entengui, dòmino!
Em vaig apuntar a anar-hi el divendres mateix una hora abans de sortir l'autocar. Anaven a "presentar" una pel.lícula (de romans) a un festival de cinema més o menys independent, més o menys amateur. Per un seguit de circumstàncies estranyes vam anar a parar allà i ,disfressats i
tot, ens vam passejar pel bell mig d'una pila de gent molt seriosa, concentrada, moderna i progre. Al final no la volíen passar i la vam poder veure en una carpa apartada..., tot una mica esquizofrènic.
Recordo també passejar pels voltants del port i fer-nos una foto asseguts en uns norais. I finalment, una bullabessa.
sempre necessito el mar a la vora, encara que sigui en viatges virtuals.I de la mà de la Ció, o de la foto que em va enviar, parem a Marsella, l'anomenada o que s'autoanomena la capital sud de França.
És una ciutat amb caràcter, amb personalitat, forta i dura, com ens expliquen les històries del carrer. Però una ciutat on hi neix en Maurice Béjart i hi mor l'Arthur Rimbaud ha de tenir alguna cosa especial.
Com a cas excepcional en aquesta ruta, sí que he estat a Marsella. Fa anys, un cap de setmana, i d'aquells més difícils d'explicar que de passar.
Intentaré donar unes pinzellades i qui ho entengui, dòmino!
Em vaig apuntar a anar-hi el divendres mateix una hora abans de sortir l'autocar. Anaven a "presentar" una pel.lícula (de romans) a un festival de cinema més o menys independent, més o menys amateur. Per un seguit de circumstàncies estranyes vam anar a parar allà i ,disfressats i
tot, ens vam passejar pel bell mig d'una pila de gent molt seriosa, concentrada, moderna i progre. Al final no la volíen passar i la vam poder veure en una carpa apartada..., tot una mica esquizofrènic.Recordo també passejar pels voltants del port i fer-nos una foto asseguts en uns norais. I finalment, una bullabessa.
Va ser un viatge original, diferent, estrany en sí mateix. No el sabria explicar gaire més bé del que he fet...
Repasseu la ruta amb el G. Earth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada