26.3.07

Escales d'arreu (XXVI). Sisteron

Ja fa dies que aquest viatge per arreu havia quedat aturat a París. De fet és un lloc en el que no m'importaria gens quedar-m'hi força temps aturat. I això que no hi he estat!
Però toca tornar a engegar la ruta i anar baixant cap el Sud, sense exagerar, però baixar una mica de latitud.
I farem la propera parada a Sisteron, un lloc més que no conec, però del que llegeixo que està entre els Alps i el mar, perdò el Mar, on acaba un país i en comença un altre. Aquesta referència ja m'agrada.
Veig també que té "prehistòria", època romana, vida medieval, napoleònica i és punt de mira dels bombarders de la segona guerra mundial. Una història densa que segur que es deu notar en els seus habitants. Ho suposo jo, si més no.
La Ció, bona col.laboradora, em va enviar aquesta escala, escala de carrer en podríem dir, o carrer d'escala, ves a saber que és més real.
Tinc el pressentiment que m'estic a costant a terres d'aventures, a terres d'històries fantàstiques...
Seguiu la ruta amb el Google Earth.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti vilapou! Com m'ha alegrat veure que recupera la seva ruta d'escales! Realment, la trobava a faltar... Sàpigui que quan vagi de viatge ja li buscaré més escales!

Salut!

joan cantalagrella ha dit...

mestre vilapou,
m'ha sobtat no trobar un post sobre la baixada d'escales de l'escenari d'en Lluís Llach, la darrera baixada d'escales.. escales imperceptibles pel televisor, però no per això menys solemnes i simbòliques...
ep! i no faig conya... que jo també sóc dels que se'm va fer un nus a la gola, pensant que per aquelles escales hi baixaven moltes coses, i entre elles, certament, un poc de cadascun de nosaltres..
de res... el blog es teu..

vilapou ha dit...

Benvolguda Musa, jo mateix començava a enyorar aquest "viatge". Em sembla que estaré força temps fent ruta...
Amic Cantalagrella, he de reconèixer, i em fa certa vergonya, que tenia la càmara a punt per si lograva una foto "a través de la tele". No és la primera vegada i sort que no em veu ningú (ningú més que la Sra. Vilapoou que ja hi comença a estar acostumada a veure'm fer aquestes "coses").
La veritat és que el tema dóna per parlar-ne, i molt. L'edat en aquest cas ens ha permès veure i apreciar una bona perspectiva del què ha representat en Ll.Ll.