27.7.06

Una glorieta

L'altre dia en Dessmond m'enviava unes imatges d'escales (gràcies). Avui agafo la d'aquesta "glorieta". Sempre m'han fet gràcia. Em recorden les novel.les i les pel.lícules "d'època" on hi havia un passeig o un parc ple de gent i al mig una orquestra fent la seva serenata davant d'aquell públic. Un públic on hi veig soldats amb barret i minyones amb còfia i uniforme portant immensos cotxets de criatura. I senyors i senyores ben elegants amb els seus bastons i les seves ombrel.les, i nens amb pantalons fins a sota genoll i nenes amb tirabuixons i faldilla llarga.
I em recorden també el País Basc (aquesta ho és; si us hi fixeu es veu una ikurriña al fons) i el viatge inoblidable que hi vaig fer.
I em puc imaginar fins i tot un Parc d'aquests amb la seva glorieta al mig, els músics fent la seva interpretació i, entre la gent, una colla d'amics (ben mudats) donant la benvinguda al Perdedor que avui arriba del seu viatge per allò que en diuen l'Orient Pròxim o Mitjà. (No cal que us recomani llegir-ne les seves darreres cròniques).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi les glorietes em transporten a una mena de món màgic. M'agraden, les trobo elegants.
No cal dir que jo seria de les que ben mudada donaria la benvinguda al Perdedor.

Anònim ha dit...

Amic i mestre, gràcies. El bloc (i vosaltres) ha sigut una vàlvula durant tots aquests dies que no es pot pagar amb diners. De debò.

Gràcies també a la senyoreta Anna, que de tota manera, tots sabem que sempre va mudada, o si més no mona-mona ;)

vilapou ha dit...

Amic Perdedor, dedueixo que heu arribat sa i estalvi (és una expressió ben estranya aquesta que em sona a tot menys a salut). I si heu arribat a les tantes potser que aneu a dormir, que jo també contesto a les quantes però perquè me'n vaig a treballar (avui és el darrer dia abans de vacances i fem un horari "raro raro".

Anònim ha dit...

Ara m'ha vingut al cap la Julie Andrews amb l'ombrel·la de Mary Poppins i el Dick Van Dycke amb traje ratllat vermell i blanc cantant allò del txim-txiri-txim...

Dessmond ha dit...

Osti, Sr. Vilapou: quina vista!
L'ikurrinya èra allà. Ni m0hi havia fixat jo matexix!