I, per tant n'esperava la crònica. Des de que estic liat amb això dels blogs he descobert que poden ser més interessants les ressenyes dels actes fetes per bloquistes (*) que no pas les oficials. Allà cadascú però.
Però després de llegir l'acurada crònica vaig rebre el següent correu:
-Amic Vilapou,
entre vós i jo, us confesso que el concert d'ahir nit no va ser perfecte. M'havia marcat un repte que no vaig arribar a materialitzar (no pas per falta de ganes, sinó més aviat per problemes logístics).
Volia fer una (bona) foto a l'escala de l'escenari. És culpa vostra (i només vostra) que tots els blocaires, quan veiem un escenari, ens hi acostem per veure quina mena d'escales hi ha. Ahir jo volia fer el mateix. Però resulta que l' organització (concepte eteri), vetllant per la intimitat del Pablo Milanés, va instal·lar a tot el voltant de l'escenari unes tanques de tela fosca de més de dos metres d'alçada. Servidor espiant per les juntes de la tanca va poder ubicar l'escala i, desafiant la mirada acusadora de la multitud ( què coi està fent aquest paio?), bo i posant-se de puntetes amb els braços alçats (com una graciosa ballarina amb una càmara als dits), va començar a disparar fotos a tort i a dret cap a l'indret reservat a la intimitat d'en Milanés, però sense veure exactament què estava retratant.
Estic convençut que mentre estava fent la meva personal performance algú pensava: goita aquell d'allà: també deu llegir en Vilapou!
Evidentment l'intent no va reeixir i no us puc passar cap bona foto de les escales en qüestió. Us adjunto, això sí, la menys dolenta que he trobat perquè observeu amb quin luxe es mou aquesta mena d'artistes. Dues escales i una rampa. A l'escenari hi havia tres persones. En toca una per cap.
Si les cobles fessiu el mateix, l'organització no guanyaria per escales!
Una abraçada ben forta,
Zinc
Resposta:
-Benvolgut Zinc,
el meu agraïment no només per la fotografia sinó per l'esforç "tàctic" que vau fer i que espero que no us descentrés de les emocions que provoca un concert de l'alçada del que vau anar.
Al mateix temps m'alegra veure que ja no soc l'única persona que es planta al davant d'una escala d'escenari per fer-li una foto.
Ara quan algú em miri potser pensarà: Mira en Zinc que li vol enviar una escala a en Vilapou!
Atentament,
Vilapou
(*) A partir d'una certa (o no) polèmica que corre per aquests mons, he decidit anar combinant els conceptes i els derivats de blog i bloc d'una manera més o menys paritària (paraula de moda).
7 comentaris:
Benvingut Vilapou, vusté ens ha convertit en uns "cerca" escales! :)
Senyor Vilapou:
Vostè no és un "bloquista" sinó un "bloescalista". No ens vulgui confondre!
El problema ja no és que ens faci estar malalts de buscar escales.
Tampoc és que la gent del voltant ens miri com a malalts.
És que si intentes justificar-te (no, és per enviar-ho a un tio que fa un bloc i que toca sardanes i que posa fotos d'escales i que ben bé no conec), mentre dius les paraules, tu mateix penses: "tio, com has arribat fins aquí?"
Però a mi m'agrada, vès...
La cooperació entre blocaires ha demostrat, una vegada més, que encara hi ha classes. Si en Milanés es desgracia el braç baixant de l'escenari, no serà per falta de mitjans, serà per burru!
Amic Vilapou, és un honor (immerescut) veure això publicat a casa vostra!
Great site loved it alot, will come back and visit again.
»
Interesting site. Useful information. Bookmarked.
»
Publica un comentari a l'entrada