18.7.06

A "sotaigua"

De petit m'agradava molt anar a la platja i, allà, anar a "sotaigua" (suposo que hauria de ser sotàigua, però ja és prou original la parauleta com per posar-hi un accent de regal). De fet deu ser el mateix aprenentatge del nedar que fa que primer comencis per allà on pots, és a dir per sota, i després vas aprenent a aguantar-te i a surar, és a dir, a nedar.
Ara, no és que no m'agradi anar a banyar, és que em fa mandra i com que hi ha uns "xiringuitos" la mar (redundància) de confortables, moltes vegades ja no hi arribo, i em quedo a dalt esperant la tornada dels acompanyants.
Quan arribo a baix (el dia que hi arribo) però, em segueix agradant allò d'anar a "sotaigua". Encara que sembli una tonteria (i ho és) em sento com una mica alliberat, al poder-me moure cap a totes bandes, del dret, del revés, amunt, avall, donant voltes, tirabuixó i doble volterella. Tot això en uns 25 segons com a màxim.
I ràpidament a la sorra, per quedar mig sec i poder anar corrent (que la sorra crema) fins el "xiringuito".
Publica un comentari a l'entrada