"sotaigua" (suposo que hauria de ser sotàigua, però ja és prou original la parauleta com per posar-hi un accent de regal). De fet deu ser el mateix aprenentatge del nedar que fa que primer comencis per allà on pots, és a dir per sota, i després vas aprenent a aguantar-te i a surar, és a dir, a nedar.Ara, no és que no m'agradi anar a banyar, és que em fa mandra i com que hi ha uns "xiringuitos" la mar (redundància) de confortables, moltes vegades ja no hi arribo, i em quedo a dalt esperant la tornada dels acompanyants.
Quan arribo a baix (el dia que hi arribo) però, em segueix agradant allò d'anar a "sotaigua". Encara que sembli una tonteria (i ho és) em sento com una mica alliberat, al poder-me moure cap a totes bandes, del dret, del revés, amunt, avall, donant voltes, tirabuixó i doble volterella. Tot això en uns 25 segons com a màxim.
I ràpidament a la sorra, per quedar mig sec i poder anar corrent (que la sorra crema) fins el "xiringuito".
8 comentaris:
Està bé això de poder nar sotaigua. És una paraula que utilitzem els que som de marina. Però jo no n'he sabut mai, o més ben dit no he pogut mai. Suro. Suro molt. Ni volguent-ho puc anar sotaigua. I això que m'agradaria poder-me aillar, deixar-me anar...
Però noi, no puc! El meu m. diu que és perquè tinc el culet/culàs ple de gas!! (!!!!????!!!!)
Senyor Vilapou, no el faig a un "xiringuito". Li ho dic de veritat, el faig més aviat en una cala, no sé per què (cales on, per cert, hi ha escales francament sorprenents!)
Hi ha gent que és d'aigua i gent que és de terra ferma. A mi m'agrada molt la platja, però dins de l'aigua sóc molt patós. La Veta, però, és d'aigua, hi té una facilitat especial que envejo profundament.
Seguint amb el tema proposat per en Karbeis: Coneix les escales de Cala Sant Jordi de Platja d'Aro? Si puc li enviaré "material".
Jo sóc de secà, apreciat vilapou, i em costa anar a la platja (i ara últimament a la piscina i tot). Ara, que quan hi vaig, o m'estic com un cigró en remull i jugant a "sotaigua" o a una ombreta agradable llegint una mica. De totes maneres, la sensació d'ingravidesa que es té bussejant és genial!
Només una vegada he fet "snorkel" d'aquest o com es digui, a una platja del Carib, i vaig veure tants peixos de colors que no m'ho podia ni creure!! és al.lucinant veure la vida que hi ha sota el mar! a la costa brava també se'n pot fer, però no és exacatament el mateix...
Benvolgut Vilapou, li he enviat un email! Li ho dic aquí, perquè no s'estranyi a l'obrir el correu!
Bet, cap problema. Estar a l'aigua ja satisfà molt.
Karbeis, quan surts de casa, i a quatre cantonades ja tens la platja, no te'n pots estar.
Àirum, no la conec, llàstima. Però si vostè em fa el favor...
Musa, reusenca, com un cigró en remull, a sotaigua, mirant peixos meravellosos, tot és fantàstic.
Annatarambana, gràcies mil.
I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»
Publica un comentari a l'entrada