Una imatge val més que mil paraules. Ja sé que és una frase feta, manida, amanida, sobada i gastada, però és més que veritat. Dóna gust, fins i tot emociona, veure com els representants de les noves generacions ja s'hi fixen de ben petits. I fixar-s'hi, per començar, és molt important. Després, amb el pas del temps, ja veurem com anirà la cosa, però ara, a l'edat que deu tenir el nen de la foto, les impressions ja van quedant registrades. I aquest infant fa cara (bé, esquena) d'espavilat.
Segur, però segur, que d'aquí uns anys pot arribar a ser el relleu que agafi la torxa dels que vetllem per la seguretat i integritat dels músics de cobla.
5 comentaris:
i no ens perdem el peuet, que sembla que ja estigui a punt per pujar totes les escales que faci falta
Tot és qüestió de fer el primer pas o que li facin fer. Amb mi se'n van sortir fins que, per no fer el ridícul, m'havia de passar sis hores devant el faristol. En aquest punt m'hi vaig plantar. De músic un s'hi pot fer, però si hi neixes, és excepcional.
Ja que parles de jovent, ho colo: ahir vaig escoltar els Mongrins fent una serenata de festa major i el paio que toca la tenora, un tal Carreres, jove i molt bo, li haurien de fer un control antidòping, carai quina bufera! Fotia uns sostinguts que semblava que tingués tres pulmons!!
Mira, els tres comentaris ja vénen per ordre. El nen que està a punt per pujar, l'estudiant que fa el que pot fins que ho llença tot, i el que arriba a dalt. Aquests, els que arriben, ténen unes condicions excepcionals (i una bufera...)
Great site loved it alot, will come back and visit again.
»
Publica un comentari a l'entrada