16.7.06

Tornant del Nord

De la tornada de la Catalunya Nord, després d'estrenar aquell famós túnel de Colera-Portbou, i després de llegir els comentaris deixats al post anterior, em vénen al cap unes reflexions. Lligarien amb la relació entre la Cobla, les terres del Nord i... les terres del "sud", del nostre sud. La celebració del 14 juillet va seguir el programa habitual: passant fins el cementiri, algun brigadista carregat de medalles, toc del "Silensio", la Marsellesa i sardanes (al matí i a la tarda). La Catalunya Nord és, evidentment, terra de sardanes, amb les seves Cobles i compositors (Max Havart, Frédéric Guisset, Jordi Barre,...).
I sempre que vaig allà, al sud del nord, o al nord nostre, o com li vulgueu dir, em quedo amb el dubte una mica esquizofrènic, de si un estat tan centralista, jacobí i nacionalista no dóna lliçons a un altre "modern", "quasi-federal" i ple d'autonomies reconegudes.
La resposta que hi trobo és que tot, la cultura vull dir, és patrimoni de la gent, del carrer, i allà és on s'ha de lluitar i treballar. Els entrebancs ja ens els posaran i a nosaltres ens toca salvar-los i normalitzar les coses, inclosa la música, o millor dit, inclòs el SO, que és allò tan peculiar que té la NOSTRA música.
Publica un comentari a l'entrada