9.7.06

Començo a tenir influència?

Suposem un dia indeterminat d'estiu en un poble també indeterminat de la costa catalana. Un lloc d'aquells que els caps de setmana s'omplen a vessar de gent. De gent maca que fa joc amb el poble, de gent que intenta ser maca perquè li agradaria ser part d'aquest joc, i, un petit grup de gent d'aquells que et fan dir: Es pot saber què coi hi fas tu aquí, amb la de platges lletges que té el país? Bé, ressituem-nos. Evidentment és quasi impossible aparcar el cotxe, encara que sigui "de marca", ni pagant, però després de donar unes quantes voltes n'acostumes a trobar. Per cert, quina mania ténen en deixar-te entrar a qualsevol carrer per anar-te conduïnt fins a una sortida a 564 m. d'allà on has començat!
La darrera vegada el vam deixar en una esplanada al costat de la carretera, a dalt de tot, on tothom va deixant el cotxe a la seva manera (així pots distingir de quin d'aquells grups de visitants és el propietari), una esplanada que penses que durarà quatre dies perquè l'aplanaran bé, hi pintaran unes ratlles, hi posaran un senyor amb gorra de plat, i et cobraran el que voldran. La sortida, a peu, de l'aparcament en qüestió és un desnivell de terra força "mal girbat". Un, Vilapou, que ja té un passat i un present en el tema, pensa que allà hi hauria d'haver una escala i s'allunya després de deixar una mirada dura, "fruncint el ceny", que si fóssim en un còmic o en un tebeo li surtiria d'els ulls un llamp, un escorçó i una bomba encesa rodona de color negra.
Pocs dies després...
Ens situem al mateix poblet de referència de la costa catalana, amb els mateixos arquetips de gent i el mateix problema d'aparcament (rodolí no buscat). L'esplanada-aparcament continua allà però amb una mica més de densitat automobilística, encara que sense ratlles pintades ni senyor amb gorra de plat. Quan enfilen la sortida per endinsar-se entre la multitud, es troben que aquella baixada de terra "mal girbada" s'ha convertit en una escala, rústica, sí, però escala.
En Vilapou i els seus acompanyants, amb instruments i contrabaix inclòs, es miren amb una mirada còmplice (em va semblar notar un petit punt d'admiració i agraïment).
Corolari, a manera de pregunta deixada anar a l'aire: Comença Vilapou a tenir influència en el desenvolupament (urbanístic) del país?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tan de bo la influència, a banda d'urbanística fos d'algun altre tipus. Segur que guyanyaríem molt! :)

Anònim ha dit...

Si no la té, hauria de.

Anònim ha dit...

Home, ser l'"escalista en cap" del pais s'ha de començar a notar d'alguna manera, no?

vilapou ha dit...

Ai que no em pugin els fums!!!

Anònim ha dit...

A molts pobles els programadors de sardanes estan cagats per no sortir retratats, segur!

Anònim ha dit...

Hmm I love the idea behind this website, very unique.
»