necessita tocar a terra en tres punts (que no estiguin en línia recta, he, he). En Joan i la Lídia m'envien aquesta foto d'una escala que té tres potes. Seguint aquella teoria l'escala és "perfectament" estable. Aquí tenim la famosa escala de 3 potes (si us plau, eviteu acudits dolents i/o barroers).A mi, i amb permís del propietari, em sembla que té una mica de delicte l'escala aquesta. Ja m'afegeixen en el correu que m'envien, que només ell s'atreveix a fer-la servir. Només faltaria!
I segueix: "Altrament, a cop d'ull s'entreveu que venent els tubs que la conformen a qualsevol gitano a pes, potser en tindriem prou per estrenar-ne alguna d'importada de la Xina i comprada en un Híper". Res més lluny de la realitat. I jo hi diria també que si comptéssim les hores de construir-la ens donaria fins i tot per comprar-ne una de mecànica.
Vaja, que no sé jo si quan es parlava del reciclatge de materials i la producció artesanal es referíen exactament a això.
5 comentaris:
Em queda el dubte de com es falca la tercera pota (la que queda suelta, per entendre'ns) perquè l'escala no s'obri i es plegui cap enfora amb el pes quan algú hi puja...
Tot i això, aquesta escala és de museu. Sí senyor.
Mestre,
Jo no m'atreviria pas a fer servir aquesta escala. Sobri, s'entén. Pensi que un cop dalt, només que carreguis pes cap a una banda, es tomba com el cotxe aquell dels episodis d'en Mr Bean.
Estic en hores baixes. I la confirmació és que fins que no he llegit la seva petició de no fer acudits barroers, no m'ha vingut al cap l'acudit barroer més obvi...
Crec que qualsevol de nosaltres dalt d'aquesta escala té més perill que en Keith Richards dalt d'un cocoter.
És escala d'equilibrista, si senyors, però només apta per a no-bebedors i en bon estat d'agilitat.
Interesting site. Useful information. Bookmarked.
»
Publica un comentari a l'entrada