
Avui parlaré de la 4. A la primera imatge ja podeu veure que sí que hi havíen pensat en el sol. Hi havia una meravellosa carpa, millor dit, dues. La gran era immensa, hi cabíen 200 o 300 persones i estava plena de cadires. Cadires? La segona era com un magatzem-vestidor. Clar, hi havia unes petites actuacions per celebrar la inauguració. Però, ai làs! sí, repeteixo, ai làs! i, els músics? Home, mira, si hi ha un escenari allà al mig del sol, ben situat perquè el vegin els 200 o 300 convidats ben asseguts. Quin

Bé, tot va ser un èxit. La inauguració perfecta, el "timing" clavat, els locutors una meravella, els nens i els avis (per què?) van fer unes grans actuacions, els discursos en la seva justa mesura. Quin matí! Només em va semblar que la gespa semblava una mica resseca i cremada, però és clar, en un lloc a solei ja se sap.
I la cobla? Bé, gràcies. Sort que l'escala era baixeta i tenia poc perill.
4 comentaris:
M'ha fet pensar en els meus dies de Banda Simfònica on el sol era el pitjor enemic. Fins i tot més que les escales!
Hauries de compar-te un barret de mexicà per quan no us posin un tendal!
El que ja agafo molts díes és una "gorra" de tres parells de ...
Your site is on top of my favourites - Great work I like it.
»
Publica un comentari a l'entrada