22.7.06

Al sol

Quan vas a tocar un dia de juliol o d'agost a les 12 del migdia, el primer que t'acostuma a venir al cap és una pregunta fatídica: Com serà i on estarà situat l'enfustissat? És una pregunta recurrent que té unes respostes també clàssiques: 1.Al sol, segur. 2. Millor no pensar-hi. 3. Em sembla que aquí ja hi vam tocar un any però estava núvol. 4. Com que és una celebració i han de parlar les autoritats, segur que hi ha un "toldo".
Avui parlaré de la 4. A la primera imatge ja podeu veure que sí que hi havíen pensat en el sol. Hi havia una meravellosa carpa, millor dit, dues. La gran era immensa, hi cabíen 200 o 300 persones i estava plena de cadires. Cadires? La segona era com un magatzem-vestidor. Clar, hi havia unes petites actuacions per celebrar la inauguració. Però, ai làs! sí, repeteixo, ai làs! i, els músics? Home, mira, si hi ha un escenari allà al mig del sol, ben situat perquè el vegin els 200 o 300 convidats ben asseguts. Quin detall, fins i tot queda a un cert desnivell per veure-ho tot més bé! És que aquest poble té unes autoritats que no les mereixem!
Bé, tot va ser un èxit. La inauguració perfecta, el "timing" clavat, els locutors una meravella, els nens i els avis (per què?) van fer unes grans actuacions, els discursos en la seva justa mesura. Quin matí! Només em va semblar que la gespa semblava una mica resseca i cremada, però és clar, en un lloc a solei ja se sap.
I la cobla? Bé, gràcies. Sort que l'escala era baixeta i tenia poc perill.
Publica un comentari a l'entrada