27.7.06

Una glorieta

L'altre dia en Dessmond m'enviava unes imatges d'escales (gràcies). Avui agafo la d'aquesta "glorieta". Sempre m'han fet gràcia. Em recorden les novel.les i les pel.lícules "d'època" on hi havia un passeig o un parc ple de gent i al mig una orquestra fent la seva serenata davant d'aquell públic. Un públic on hi veig soldats amb barret i minyones amb còfia i uniforme portant immensos cotxets de criatura. I senyors i senyores ben elegants amb els seus bastons i les seves ombrel.les, i nens amb pantalons fins a sota genoll i nenes amb tirabuixons i faldilla llarga.
I em recorden també el País Basc (aquesta ho és; si us hi fixeu es veu una ikurriña al fons) i el viatge inoblidable que hi vaig fer.
I em puc imaginar fins i tot un Parc d'aquests amb la seva glorieta al mig, els músics fent la seva interpretació i, entre la gent, una colla d'amics (ben mudats) donant la benvinguda al Perdedor que avui arriba del seu viatge per allò que en diuen l'Orient Pròxim o Mitjà. (No cal que us recomani llegir-ne les seves darreres cròniques).
Publica un comentari a l'entrada