31.7.06

Navegant

Després de molt de temps (massa), hem trobat un diumenge per poder sortir amb el petit iot (es diu així?) d'un bon amic.
Que coincideixi estiu, diumenge, que jo no vagi a tocar i que els demés estiguin tots en condicions, sembla que no, però costa.
La veritat és que vaig disfrutar d'allò més. I si et deixen agafar el timó de tant en tant, ja és d'escandol. També he de dir que un dia de juliol, amb un sol imponent, la mar una mica mogudeta (pots comptar!) i anant en línia recta, la cosa tampoc és massa meritòria.
Pels que som "de marina" estar en contacte amb el mar es converteix en una part essencial de la vida. Per això estic tan orgullós de ser d'una comarca com el Maresme. Quan el veus des de la distància aprecies més la seva bellesa (tret d'algunes taques de fileres de cases que deixen el litoral literalment ratllat).
Que bonic és el Maresme! (per cert, és el nom d'una sardana de Ramon Vilà i Ferrer que tira 37-83).
Bé, com que avui és final de mes i el meu primer dia de vacances (de l'altra feina), deixo dues imatges, dues. L'escala de fora i l'escala de dins.
La millor fotografia, la de l'escala sencera vista des de l'aigua, no la vaig fer, no m'hi vaig atrevir. Probablement a hores d'ara estaria comprant una nova càmera.
Publica un comentari a l'entrada