D'una manera o altra veig que a tothom li passen aquestes coses. Sembla que un arriba a un cert
punt de saturació i no veu com tornar a agafar arrencada. Dit així, a peu de carrer, diríem que necessito vacances (resposta fàcil però certa) de la feina, de l'altra feina. La gent "coneguda" o amb possibles s'agafen un (com a mínim) any sabàtic i es queden tan amples. La majoria no.En el món aquest dels blocs també he notat aquestes petites "crisis" i cadascú les soluciona a la seva manera. Hi ha qui se'n va al Tíbet, qui refunda el bloc, qui es capfica dins el seu bucle o, fins i tot, qui arriba a anar al metge. Però al final és un petit problema que ha provocat un lleuger rebombori interior i que s'acaba curant al cap de pocs díes.
Un servidor ha agafat l'escala i l'ha deixat unes hores recolzada en aquest arbre, a punt per tornar-la a agafar i seguir endavant.
Bé, em sembla que demà ja sé quina foto posaré i així avui aprofitaré per llegir, posar-me al dia i deixar algun comentari (no molts, que no en sé) que tinc als Titulars indiscutibles una mica abandonats.
10 comentaris:
Sonarà megryaneru i nyonyo, però ho dic igualment: qual el bucle domina, me'n vaig cap al blocosfera. Com que intento comentar sempre amb el més bon rollo possible, el bon rollo aquest m'acaba afectant i milloro l'humor.
Això per no parlar del suport que rebo a ca'l perdedor, que en ocasions ha sigut fonamental (hi ha qui diu que això és trist, però en Hihaqui no té bloc...).
En fi...
Vilapou, ara que ja has recolçat l'escala a l'arbre i has pogut prendre embranzida, esperem que pugis graó a graó, i quan arribis a dalt de tot, en s tornis a regular un altre dels teus posts! L'altre dia a Tordera vaig pujar per una escala molt incòmoda, t'obligava a pujar en diagonal i gairebé no hi cabien els peus... Llàstima que no portava la càmara, que si no... L'associació escala-vilapou és brutal!
Vilapou, ha tots ens passa de tant en tant això... però ja veig que no hi ha escala que vusté no pugui pujar!
Vilapou, fins i tot en les (not) crisis, sou un mestre!
Va, deixeu l'escala arrefeixada a l'arbre i arrefeixeu-vos-hi vós també, tanta estona com vulgueu, que us ho mereixeu!
Va bé recordar-se a un mateix, de tant en tant, que això del bloc és per devoció i no per obligació, a mi em passa. De vegades amb les relacions interblocaires que es creen, si no s'actualitza un té una sensació com de faltar a una cita.
Per cert, la reusenca té tota la raó quan diu que la relació escala-vilapou és brutal, l'altre dia vaig estar al poble on hauria d'anar a viure: L'Escala. Només arribar-hi em va venir al cap el seu bloc, això dels blocs no té cura.
Mestre, en el seu cas ni les crisis creato-saturatives se li noten!
I per cert, amic Perdedor, intenta deixar els teus comentaris abans del conyac, tiu, que del primer paràgraf no s'entén res...
M'explico: megryaneru vol dir ensucrat, empalagós, massa fifí, i ve de Meg Ryan, que només fa pelis així. Volia dir que quan estic de mal rollo intento no escriure al meu bloc, perquè allà deixo anar massa mal rollo. En canvi, en els comentaris a casa dels altres, intento treure el perdedor de més bon rollo, i així, de passada, també em poso de bon humor jo.
Karbeis, tio, vale que no m'explico bé, però el comentari a les dues de la matinada és el teu, eh?!?!
Perdedor: si, si, el meu comentari a les 2 de la matinada és meu, téns raó. Però 2 A.M. volia dir 2 "antes del Magno". I jo no parlava d'horaris...
P.D.: Antològic el "megryanero". Jo intentant interpretar quelcom com "magranyero". De tant evident que era, no ho he vist. He fallat estrepitosament, aqui.
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»
I like it! Good job. Go on.
»
Publica un comentari a l'entrada