No crec que ningú s'estranyi si dic que la meva relació amb les escales s'ha fet molt estreta darrerament. Hi ha vegades que sóc jo qui les busca, però d'altres sembla que sigui a l'inrevés. I aquestes són les més emocionants.
No fa massa temps que vaig anar a tocar a la ciutat dels sants i aquell dia no ho vam fer a la Plaça Major sinó que va ser a la Rambla del Passeig. Coses dels organitzadors. Hi tenen un bon escenari, d'aquests permanents, amb una escala "natural" que ja us mostraré un dia d'aquests. Fins aquí tot era normal, però va ser aleshores que em vaig girar i em vaig adonar que l'enfustissat en qüestió estava situat just al davant d'una cantonada, i que el nom del carrer que venia a parar a la meva esquena era precisament el carrer de les Escales.
Ni fet expressament.
9 comentaris:
El destí existeix, amic Vilapou!
Això només té un nom: putu-bucle!
El destí, el putu-bucle, les escales al carrer de les escales, en Vilapou visitant Vilapou i trobant-hi una escala, ...., sí, el putu-bucle del destí.
Mare meva vilapou!
Que no controlo l'RSS i no me n'adono de quan actualitza! Jo crec que ha arribat al nirvana de les escales, a la paradoxa total.
Crec que quan hi hagi sardanes al meu poble ja miraré a veure si algun dels músics es dedica a buscar i a retratar escales...
Salut!
Escales per tot arreu! Si, que sembla un bucle això si... Però, mentre hi hagi escales... endavant! :)
Vilapou,
tinc un parell de regalets per tu! Ja fa dies que en tinc un, i l'altre, l'estic acabant d'embolicar... això de les escales...
Here are some links that I believe will be interested
I say briefly: Best! Useful information. Good job guys.
»
I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»
Publica un comentari a l'entrada