27.3.10

Sobre l'ús de les xarxes socials

Ara fa poc més d'un any va haver-hi "l'explossió demogràfica" del fenomen Facebook. Els que ja passejàvem, d'alguna manera, per les xarxes socials vam veure com hi aterrava una gran quantitat de gent que obria el ventall d'usuaris a tot l'espectre possible d'edats, estils i condicions: un element positiu, evidentment.
A partir d'aquí hem hagut de canviar, fins i tot, alguns paràmetres d'anàlisi o d'ús de les xarxes ja que l'evolució ha sigut, i està sent, constant i imparable.
De la mateixa manera, han augmentat els perills i les conseqüències derivades ja sigui pel desconeixement o per les males pràctiques dels continguts, del funcionament o de la informació arxivada a les diverses xarxes socials.
Internet, la xarxa, Facebook, tot plegat, té una gran força, i té un esquema de funcionament que queda especificat en el mateix nom: xarxa social. Un contingut abocat al "mur" corresponent pot iniciar un llarg camí de difussió que no sempre serà entès i analitzat de la mateixa manera per tots els usuaris: usuaris, aquesta és la paraula clau.
Facebook és una xarxa i és social, amb tots els seus drets, deures i codis d'ús. Amb moltíssima llibertat, amb total llibertat m'atreviria a dir, i això ens dóna a tots els usuaris una responsabilitat afegida que hem d'anar païnt. La xarxa és nostra....

25.3.10

Un mes per al 25 d'abril

Avui falta un mes per al 25 d'abril. Un mes per que a Calella (i a moltes localitats més) es celebri una Consulta popular sobre la Independència de Catalunya.

Em continua semblant una cosa ben natural que es pregunti a tota la gent d'un poble, és a dir, al poble, quelcom relatiu a la seva vida quotidiana o al seu futur.
Què hi ha més social i democràtic que això? Quin exercici col·lectiu podríem trobar més lògic que demanar l'opinió als conciutadans?
Portem ja uns mesos en l'organització, uns mesos que cada vegada són més curts i més plens d'activitat. Però es fa a gust, amb il·lusió, tot i haver-hi moments en què aquest gust es torna regust amarg. Aquests, però, quedaran per ser analitzats a partir del 26 d'abril, quan tots juguem a ser sociòlegs i tertulians.
Ara, a treballar, a preparar les urnes i les paperetes, i a parlar amb tothom, perquè el 25 d'abril tothom té dret a votar.
Visita'ns a http://www.calelladecideix.org/ i, si vols, vine a treballar amb nosaltres!
Perquè Plataforma som tots!

24.3.10

Aquest mes de març

El mes de març està a punt de marxar i jo, com aquell qui diu, encara l'estic buscant....
Fred, calor, aigua, neu, núvols, al cel i a la terra, a tot arreu. Aquest mes m'està costant, és una mica indomable, salvatge. Quina primavera m'espera?
Estic assegut davant el mar, a distància, veient com trenquen les ones, com el vent bufa i les fa esclatar davant meu. I de cop surt el sol i arriba la calma. Ara el mar és pla.
I després el vent, i la pluja, tot al mateix temps. Els tres davant meu, un a l'esquerra, l'altre a la dreta, l'altre acostant-se amb mirada reptadora.
Aquest mes de març està a punt de marxar... i jo encara l'estic buscant.

4.3.10

Sobre l'Acte d'Estat

Aquest matí m'han enviat aquest correu:
Hola  a tots,
ahir dimecres, vaig poder assistir a l’Acte d’Estat celebrat a Sabadell, al teatre de la Faràndula, que va omplir de bat a bat amb 1.100 persones, per  poder escoltar les intervencions d’Independentistes compromisos com Joel Joan (presentador), Joan Carretero, Oriol Junqueras, Joan Laporta (videoconferència), Titot, Alfons López Pena i Josep Guia.
Us asseguro que la normalitat absoluta dels arguments esgrimits no fan més que confirmar que estem en el camí correcte i que el procés cap a la Independència no te aturador. S’ha encetat un camí de no retorn. També és ben veritat que no serà un camí fàcil i que necessitem la complicitat d’ absolutament tothom. No si val quedar-nos a casa per gaudir després de la llibertat. Tampoc es demana activisme desfermat a ningú, però com a mínim, no dubtar del procés si és que la Independència és el vostre objectiu. Només depèn de nosaltres.
Un cop més, us serà molt complicat trobat notícies de l’acte en mitjans “normals”, a mi almenys, m’ha costat trobar-ne, això si, tots els mitjans parlen de les discussions per Toros Si/Toros No, que deu ser més important que la resta de problemes del país, entre d’altres, l’espoli fiscal que costa 3000€/català/any en aquesta regió (si, si, fins i tot tenint en compte nadons i iaies de 90 anys).
En l’acte, es va passar un vídeo que val la pena mirar. A qui hi teniu el vídeo:

Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.


(Jo hi he afegit una escala de Sabadell, de l'Arxiu fotogràfic de la Caixa de Sabadell... queda dit)

28.2.10

No perdem el peu!

Avui s'ha celebrat una nova tongada de consultes populars a uns 80 municipis catalans sobre la Independència. Els resultats, que s'han conegut desseguida, parlen d'una participació d'un 21%.
Segur que se'n faran diverses lectures d'aquesta xifra. Unes lectures que, probablement, ja estaven decidides abans de celebrar-se la consulta. Els organitzadors, està clar, consideren que els resultats són bons; i més si pensem en les condicions en què s'han pogut moure i la manca de suports públics i oficials.
Els no partidaris del referèndum, que diuen que no els interessa, estan esperant que els resultats siguin baixos: tots són baixos... encara que fossin d'un 40%... Però s'afanyen a intentar desprestigiar.
Bé, el 25 d'abril hi tornarem, i amb més força, això segur. Per tant intentem no "perdre el peu", no caure ni en paranys ni en el defalliment. La força és nostra, de la societat civil.
A Calella ho estem preparant amb molta il·lusió, ganes i seriositat. Els resultats ens han d'acompanyar, segur!
De la meva part, però, hi hauré de posar una mica més de cura i vigilar la seguretat dels integrants i voluntaris de la Plataforma: Ep, què és això de pujar a una cadira? Escales, escales, escales!!!

27.2.10

Sant Nèstor

A veure, com ho heu llegit, això? La "e" oberta! I la "o" com si fos una "u"!
Que aixequi la mà qui ho hagi pronunciat bé. Ep, sense trampes....
Ja deia jo... quatre de mal comptats.
Tots: Néstor, "como en castellano".
Doncs avui és Sant Nèstor, ben pronunciat; tornem-hi: Nèèèèstuuuur. Això ja va millorant.
I algú amb un nom així podia ser sant? Segur que no era català. No hagués arribat mai a Roma, o, en tot cas, devia ser de Barcelona....
Un moment, ara que no s'ofenguin els de Lleida, els d'abaix, els de més avall o els de Ses Illes. I els d'Aran? Aquests no ho sé, la veritat....
De fet, els únics que ho pronuncien(m) malament són(m) els del centre. Uff, com sempre...
Bé, potser que ho matem, no?
A mi, el Nèstor aquest només em recorda els llibres d'en Tintin... i la Castafiore... i el capità...

22.2.10

25 anys sense Espriu

Avui, 25 anys després de la mort de Salvador Espriu, em tocaria fer-li un petit, el meu petit, homenatge. I suposo que hauria de posar unes ressenyes sobre la seva vida, l'obra, deixar uns quants enllaços plens d'informació...
Però no, avui no ho penso fer, no ho puc fer. No puc enganyar a ningú, ni a mi mateix, fent veure que en sé molt de l'obra d'Espriu. He de reconèixer que llegeixo poc, molt poc, del qua hauria de llegir, i que de Salvador Espriu només en vaig llegir dos llibre deu fer ara quasi trenta anys. Poc bagatge, la veritat.
Però avui ho vull recordar. I he buscat les imatges que em queden d'aquelles dues obres. Em queda olor a mar, soroll d'onades, d'oratge, i foscor, molta foscor.
Era fosca la literatura d'Espriu?
I molta intimitat, molt d'interior, si és que es pot dir això.
No en sé res més d'Espriu, no puc mentir a ningú, avui; ja ho he dit abans...

21.2.10

Silencis de neu

Una cosa que m'he trobat aquest cap de setmana, i a la que jo no estava acostumat, és el silenci de la neu, la tranquilitat i el benestar que desprèn un paratge nevat.
Però no l'escenari tradicional de les muntanyes clàssiques sinó la sorpresa de l'aparició d'una nevada que podia ser perfectament inofensiva.
Deu ser, segur, que no estem habituats a l'esclat de la novetat.

14.2.10

En Pau, eyeOS, les escales i vilapou

L'altre dia vaig llegir al Diari Maresme una entrevista amb en Pau Garcia-Milà i en Marc Cercós, els creadors d'eyeOs, un entorn d’escriptori web que permet mitjançant el navegador de qualsevol ordinador o telèfon mòbil accedir, modificar o visualitzar els teus arxius. Si aquí hi afegim conceptes com cloud computing i programari lliure, aniríem acotant aquesta definició...
En Pau, precisament, el vaig veure fa quinze dies en una xerrada al CDigital, "Crisi, emprenedors i èxit", amb Didac Lee, Millán Berzosa, Javier Martín y Carlos Blanco. Era la primera vegada que el sentia parlar (a part d'un reportatge a TV3 que vaig veure en diagonal...) i la veritat és que conjuga a la perfecció la "inocència" dels seus 21 anys amb una veterania i claretat de visió del món actual i del seu món personal que em van meravellar.
"L’any 2005, dos joves de 17 anys d’Olesa de Montserrat, en Pau Garcia-Milà i en Marc Cercós, cansats de pujar i baixar de les seves respectives cases, van decidir crear un escriptori virtual per comunicar-se..."
És a dir, dedueixo, que una de les claus en aquest descobriment van ser les escales que teníen els dos joves a les seves respectives cases. Aquesta idea m'ha trasbalsat des d'aquell dia, perquè les (meves) coincidències amb en Pau no acaben aquí. En Pau (com en Marc) és d'Olesa, i a Olesa hi podem trobar "vilapou". Sí, a Olesa existeix el camí de Vilapou, que ens porta a un paratge al costat del riu anomenat així, Vilapou, i que ara, a més, conté un polígon industrial amb el mateix nom.
Vaig ser allà, el 2006 (Viatge a Vilapou I, II, III i IV) i el 2007 (Retorn a Vilapou I, II i III).
Ara ja necessito tornar-hi. Res és com abans i hi ha quelcom que em continua lligant i relligant a aquell paratge.

3.2.10

Thomas Dold


Avui faig un homenatge a Thomas Dold, un atleta alemany que ahir, 2-2-10, va guanyar, per cinquè any consecutiu, la "cursa vertical" de les escales de l'Empire State Building de Nova York: 10 minuts i 16 segons per pujar els 1.576 esglaons que ressegueixen les 86 plantes de l'edifici.

31.1.10

El dia...

Per Santa Llúcia un pas de puça,
per Nadal un pas de pardal,
per Sant Esteve un pas de llebre,
per Any Nou un pas de bou,
per Santa Inès una hora més,
per Sant Pau l'hora hi cau,
per Sant Maties tant de nit com de dies...

25.1.10

Un país de presses

...i de temps perdut.
Ahir estava llegint al diari les darreres informacions sobre el Cementiri Nuclear que ens porta a tots ben esverats. Poca broma, que deia aquell.
Però el que em va fer pensar una mica no va ser el tema en sí, i la seva gravetat, sinó un parell de detalls: el primer, el fet que això no és una qüestió que ha sorgit ara, de cop; això porta anys i anys sobre la taula. O, millor dit, dins els calaixos. Per què?
Per què som aquest país de presses, que té els temes donant voltes, ara no toca, ara vénen eleccions, ara les enqestes no ho aconsellen, govern rera govern, i, al final, s'ha de decidir, en quatre mesos, un tema que en altres països ha sigut un debat prioritari durant un munt d'anys?
I l'altre punt: aquests temes "de presses" sempre van acompanyats de quantitats de diners. Sembla ser que prop de 8 milions d'euros a l'any s'emportarà el poble escollit i rodalies... És com un enterrament de primera...
Com el pla E (el plan-Zapa): aquí téns uns milions d'euros però t'has de decidir abans detres mesos. Què vols fer? Va, afanya't! Una Riera? Doncs has de dir com la vols, però ja!
Les presses són males conselleres, diu la gent (més) gran...

19.1.10

Una taula rodona i un camió

El divendres passat em van convidar a una Taula Rodona que tractava sobre "Activisme Social a la Xarxa". Va ser a Cabrils i a iniciativa del diari digital "Tu ets Cabrils": en Bernat Costas, com a politòleg i blocaire, que hi va posar la visió més teòrica per iniciar la vetllada, en Jordi Teixidó, que va explicar els inicis, el perquè, el com i el quan del Tu ets Cabrils, jo mateix que vaig parlar del meu començament blocaire i de la iniciativa de la Maresmesfera, i l'Andreu Sala, membre de l'ONG "Dentistas sobre Ruedas" i un autèntic activista i agitador social, a la xarxa, fora de la xarxa i llençant-se sense xarxa si cal. Tots, això sí, seguint les directrius del moderador, en Francesc Ponsa.
Aquesta mena de trobades el que ténen (i sobre tot aquesta) és que acabes dialogant, debatint i exposant les diverses visions,de ponents i públic, de tots aquests temes que són tan actuals i tan virtuals a la vegada.
Així pots parlar de la necessitat que ténen alguns sectors d'endinsar-se en aquest món 2.0, com també de la banalitat que hi pots trobar, de les possibilitats socials i públiques, de complicitat, d'implicació i de credibilitat.
I tot envoltant d'un "bon rollo" quasi insultant. Què més es pot demanar?
Doncs sí, encara es pot demanar més, es pot demanar un camió (m'hi falta la "n" final que hi dóna més força, no?). L'Andreu i l'ONG el necessitaríen, així de senzill. I la xarxa, perdó, la Xarxa, amb majúscula també està per això, per la solidaritat. No sé si arribarem a algun lloc, però tot és qüestió de començar:
Es necessita un camió IVECO 100E15 , o similar.
El mateix divendres a la nit es va donar el tret de sortida a la campanya; ara es tracta de ser una mica gota malaia, una mica incissius i una mica insistents.
Repte llençat!!! Escampeu-ho!!!

13.1.10

Activisme social a la xarxa

Taula rodona amb:
Josep Barri, impulsor de la Maresmesfera i blocaire
Bernat Costas, politòleg i blocaire
Andreu Sala, membre de l'ONG 'Dentistas sobre ruedas' i blocaire
Jordi Teixidó, impulsor del diari electrònic "Tu ets Cabrils"
Modera: Francesc Ponsa, periodista i blocaire
---------------------
Divendres, 15 de gener de 2010, a les 20 h.
Biblioteca de Cabrils

10.1.10

Tarda de rebaixes

Ja està clar que quan es parla "d'anar de rebaixes" s'ha de parlar d'un matí, d'una tarda o d'un dia.
No podria ser: "estona de rebaixes"? o "hora de rebaixes"?
Resposta: No.
Doncs ahir a la tarda, el primer dissabte de després de festes, és a dir el primer dissabte de rebaixes, pròpiament dit, em vaig plantar en un CC (centre comercial) amb família inclosa.
Aquí hauria d'acabar aquest post... Què es pot explicar?
Només que et quedes amb sensacions: sensació de que t'enganyen, que no t'ofereixen el que hi havia la setmana passada de certa qualitat, que compres per comprar, que et poses de mal humor perquè sí, que acabaríes donant cops de colze per una samarreta que només et posaràs el cap de setmana per estar per casa, que vius en un món rodejat per gent que no t'interessa el més mínim, que estaries millor a casa fent el ronso, que has de ser un bon tiet i t'has d'empassar el que calgui, que això de les rebaixes és un absurd...
Que dilluns toca començar el règim perquè sembla que hagin canviat la mida de les talles... però que a casa encara hi ha torrons...

4.1.10

Avui sí: el primer sol de l'any

Si abans d'ahir vaig confessar no haver sigut capaç de llevar-me per anar a caçar el primer sol de l'any i us deixava el del segon dia... avui puc esmenar la malifeta i, gràcies a en Joan, presentar-vos el primer sol de l'any 2010. Us deixo també la primera lluna, que a aquella hora matinera es disposava ja a retirar-se, i una escala que el mateix Joan m'havia enviat fa un temps.



2.1.10

El segon sol de l'any...

...i del migdia.
Des de fa quatre anys que tenia el costum de pujar la imatge del primer sol de l'any, el d'allà les 8 del matí de l'1 de gener. Els tres primers anys coincidia amb que, per raons "professionals", jo a aquella hora estava tocant al Far de Sant Sebastià, i l'any passat per... afició.
Però aquest any ja no he pogut.
L'edat? La mandra? La son?
No ho sé, però a les vuit, i a les nou, i a les deu, jo estava dormint.
Per tant, ho he passat al dia 2 de gener i al migdia.
Aquí teniu el segon sol de l'any, sota els núvols.

31.12.09

2009: 6 Copes i 1 Riera

Si avui s'acaba l'any, toca fer un comiat. I aquest comiat, aquest fals balanç, el faré amb dues referències que, per a mi, són prou clares i significatives.
El 2009 serà recordat per l'any que el Barça va guanyar les 6 Copes. Aquesta fita, no lograda per cap equip fins avui, i que la història i el pas del temps ens donarà la seva real dimensió, em sembla que se la pot situar en un lloc principal. I potser no és per la importància que ténen els títols esportius, i sobretot els de l'esport professional, en relació als problemes de la vida quotidiana, sinó per la manera i el tarannà que se n'ha desprès del grup de gent que ho ha aconseguit. Segueixo dient que potser ara sembla frívol donar tant valor a "les gestes" d'uns homes que viuen exgeradament bé de la seva feina, però també d'aquestes coses viu el nostre maltractat esperit.
I l'altre fet important, sobretot des d'un punt de vista personal, d'aquest any 2009, és la remodelació de la Riera Capaspre de Calella. Els calellencs hem aconseguit un espai nou, un espai important, que dóna al nostre poble (perdó, ciutat) un eix sobre el que pot girar gran part de la vida, la imatge i la vitalitat local.
I per a mi és important perquè representa el fet d'haver iniciat un procés de resposta i queixa a l'administraió local sobre la seva manera d'entendre la participació. I dic entendre per dir-ho d'alguna manera. Un grup al Facebook, un blog, opinions, alguna entrevista, tot ha anat posant granets de sorra a noves maneres d'obrir diàleg amb la ciutadania. I aquest és el bon camí, no ens enganyem, o que no ens enganyin. Jo no puc entendre ara ja la política sense obrir-se a la participació real i directa dels ciutadans. Internet ens està donant eines, moltes i diverses, i som nosaltres els que les hem d'utilitzar per fer-nos sentir i per "apretar" els nostres representants. Aquest camí, que deia abans, ja no té retorn.
I el 2010: participació
I per l'any que arriba un desig que ja s'està fent realitat: participació. Participació i implicació de tots en la vida pública, la local i la nacional. A Calella tenim molta feina a fer, molts projectes oberts, encara que no ens deixin fer arribar l'opinió si no és quan les decisions ja estan preses. Però de nosaltres depèn que això canvïi.
I a nivell nacional també tenim la nostra oportunitat: a Calella, el 25 d'abril, tots decidim!

30.12.09

Dèria de liquidar

A mesura que s'acosta el final de l'any i de la mateixa manera que fa ja uns mesos, no passa un dia que no trobi al diari alguna referència a la Llei de Successions. El debat no és nou d'ara sinó de fa anys, el que passa és que, finalment, s'ha instal·lat a casa nostra. De fet era qüestió de temps. Al final, el sentit comú i la contínua pre-campanya electoral han guanyat la partida.
Però el que "em fot", sí, em fot, no és que ningú es plantegi el cost real que tindrà aquesta mesura, és a dir, d'on sortiran a partit d'ara els milers i milers d'euros que no s'ingressaran i que, evidentment, haurem de pagar amb algun altre impost sota l'amenaça de disminuir els nostres beneficis socials, sinó aquesta mena de persecució que fem de la defunció dels nostres progenitors i familiars diversos. Perquè sembla que ningú s'ha parat a pensar que estem parlant d'un impost a liquidar a partir de la mort dels nostres familiars...
Hi ha gent que sembla que està empenyent els seus grans a morir-se, però a fer-ho a partir de gener...

28.12.09

El Cor... Capítol 1906

Aquests dies tenim un recurs molt fàcil a l'hora d'escriure alguna cosa al blog: les festes, els excessos, els excessos de les festes, etc. I això es el que hagués fet, si no fos (ai, el si no fos...) que ahir diumenge va ser un dia molt especial, especialment complet diria jo.
La cosa va començar el matí i d'una manera cerimoniosa, protocolària i festiva a la vegada. El dia d'ahir, diumenge 27 de desembre de 2009, passarà a la història per la inauguració de la remodelació de la Riera Capaspre de Calella. Tots drets, si us plau... Gràcies. Seguim.
Però no va ser aquest el fet més transcendental del dia, no puc enganyar a ningú... Ahir vaig passar la tarda veient els 10 darrers capítols del Cor de la Ciutat. Sí, sí, 10 capítols, un darrera l'altre, van anar passant davant meu mentres s'anaven tancant els temes pendents, des del carnet de conduir de la Roser, a la foto del Fede i el Marcel, el Sàhara, el nou fill del Beni, la mort d'en Tomàs, després de pujar una escala i la caiguda (forçada) de la Marta escales avall. Les escales sempre han d'estar presents en els moments importants.
No sé jo si la Riera podrà reconduir aquesta rutina diària de gravar cada capítol del "serial" de sobretaula per veure'l al vespre o, més probablement, per veure'ls de quatre en quatre o de cinc en cinc. El temps ho dirà...
Ah, i per acabar la jornada, després d'uns minuts de lliçó magistral de bàsquet, un capítol de Ventdelplà.
Quin diumenge, senyors, quin diumenge!!!
(I mentres escric això, escolto que l'Àlex Gorina, al programa "Tot és molt confús", analitzarà, precisament, el final del Cor de la Ciutat. Quina casualitat...
I tot això en 28 de desembre?... Ningú s'ho creurà)