27.2.10

Sant Nèstor

A veure, com ho heu llegit, això? La "e" oberta! I la "o" com si fos una "u"!
Que aixequi la mà qui ho hagi pronunciat bé. Ep, sense trampes....
Ja deia jo... quatre de mal comptats.
Tots: Néstor, "como en castellano".
Doncs avui és Sant Nèstor, ben pronunciat; tornem-hi: Nèèèèstuuuur. Això ja va millorant.
I algú amb un nom així podia ser sant? Segur que no era català. No hagués arribat mai a Roma, o, en tot cas, devia ser de Barcelona....
Un moment, ara que no s'ofenguin els de Lleida, els d'abaix, els de més avall o els de Ses Illes. I els d'Aran? Aquests no ho sé, la veritat....
De fet, els únics que ho pronuncien(m) malament són(m) els del centre. Uff, com sempre...
Bé, potser que ho matem, no?
A mi, el Nèstor aquest només em recorda els llibres d'en Tintin... i la Castafiore... i el capità...