La imatge que vaig posar ahir era d'una escala que ens portava al 
mar, a la platja, vaja. Quan mirem el mar acostumem a veure aquells reflexos de la llum del sol tan forts, que ens obliguen a empetitir els ulls, a forçar-los. Però aquells reflexos dolorosos sempre ens omplen l'esperit de llum i claror, d'alegria i d'esperança fins i tot.
mar, a la platja, vaja. Quan mirem el mar acostumem a veure aquells reflexos de la llum del sol tan forts, que ens obliguen a empetitir els ulls, a forçar-los. Però aquells reflexos dolorosos sempre ens omplen l'esperit de llum i claror, d'alegria i d'esperança fins i tot.N'hi ha d'altres, de reflexos, altres que són més directes, que són una pura reproducció de la imatge que ténen al davant. Imatges manllevades de la realitat.
No sé amb què em quedo...
De fet prefereixo el reflexe que em provoca, el que m'incita i em repta.
La vida està massa plena de miralls, d'imatges repetides i avorrides.
1 comentari:
El reflex del sol al mar és tope guapu....
Publica un comentari a l'entrada