Aigua, llum...

Després de passar uns dies més o menys tocat, i no precisament per la tramuntana, el meu cos i el meu esperit només necessiten una cosa: aigua i llum, mar i claror. Són una combinació excel.lent.

No sé si és el Mediterrani, però segur que hi té una part de culpa fonamental. Els que sóm d'aquí sempre necessitem aquest dos elements, l'aigua i la llum. Jo els necessito. Després els podrem amanir amb altres additius, el foc per exemple, la terra, l'aire...

És una mica la gràcia d'aquest petit país. Encara que estiguis a l'altre extrem, l'olor de mar hi arriba. Un pèl exagerat, ja ho sé, una mica agafat amb pinces, també; però no estem mai massa lluny del mar.

Potser arribaran ara els dies grisos, els que falten encara al calendari, aquells de pluja que algú ens ha robat i encara no sabem qui ni per què, però jo seguiré mirant encara que sigui de reüll cap al blau del mar, aquell que em dóna tranquilitat i serenor.