11.2.07

Ballant a l'església (II)

II. La venjança
L'endemà de l'esbogerrada nit, o millor dit, al cap d'unes hores, menjàvem una mica abans de tornar cap a casa. La cosa continuava alegre i festiva. Els comiats, les abraçades, tot era sincer.
En aquell moment, i no sé per què, se'm va aparèixer la imatge de Rascar Capac. Va ser fugaç.
En el cotxe anàvem tres, és a dir, els Vilapou vam carregar un amic fins a la capital. A mesura que el viatge s'allargava, la veu del nostre amic s'anava tornant fosca i la tos aumentava.
Una altra vegada la imatge de Rascar Capac i el record de la història de Tintin i les 7 boles de cristall. La profanació d'unes tombes inques havia originat la venjança de la mòmia i tots els participants queien greument malalts...
Vam arribar a la capital i vam deixar el nostre amic que semblava ja força decaigut. No n'he sabut res més. Bé, la veritat és que feia uns anys que tampoc en sabia res i com que no tenim els números de mòbils, es fa difícil saber-ne res.
El dilluns jo queia també. Feia anys que no tenia tanta febre i durant tants dies.
La imatge de Rascar Capac es va allunyar el dijous. Pràcticament una setmana sense escriure i quatre dies sense ni mirar l'ordinador, ni saber res de l'actualitat dels blogs, la important.
A partir d'ara, vigilaré molt el què faig en segons quins llocs...
Publica un comentari a l'entrada