Aquest post serà ràpid, senzill i una mica d'alliberament personal.
Aquesta tarda he anat a una reunió de veins. L'acta que jo en faig es resumiria en dir que a l'hora de començar hi era jo sol, i al cap de deu minuts érem tres, per la qual cosa he hagut de sentir el mateix tres vegades. Tres (de set) i ben avinguts. Com que unes obres que hi havia pendents ja es van fer aquest any, ara no s'ha de fer res (especial). Mantenim la quota, deixem passar l'any i a veure si no es desperta cap veí amb algun ciri trencat.
Ja sé que molta gent en té algun de veí insuportable, però si us plau, no l'envieu a la meva comunitat.
Apa, fins a la reunió de l'any que ve.
5 comentaris:
Si Catalunya fos una escala, vós n'hauríeu de ser el President!!!
Però com que Catalunya és el que és (i no el que hauria de ser), tenim el Montilla...
(per si algú s'ho pregunta: si Catalunya fos el que hauria de ser, la Presidenta seria la Núria Feliu)
Mestre, tres de set es pot considerar un èxit. Enguany, a la meva també en vàrem ser tres de set i l'administrador: l'últim, perquè cobra per fer això. Jo, perquè era el president (i per tant, hi havia d'anar per collons), i els altres dos, perquè éren nous i es volien fer els simpàtics.
Alliberat de les meves responsabilitats, fins d'aqui a set anys crec que no tornaré a saber de primera mà el nombre d'assistents...
abans d'ahir vaig fer-ne una jo. En vaig entrar amb una porta de garatge "manual" i en vaig sortir com a president i amb l'encàrrec d'automatitzar-la. Casumdena. I això que la meva només és comunitat de garatge, que jo visc en una casa.
No sabeu la sort que teniu...
Zinc, si Catalunya ens fes una mica de cas aniríem millor.
Karbeis, això de les comunitats és un bon rotllo. Si van bé per pesades i si hi ha algun "pàjaro" foten dels nervis. Per mi no cal que s'hi acosti fins d'aquí set anys ;-)
Perdedor, se sienteeee.
Puji, dedueixo que la seva és una mica més "complexa"
Publica un comentari a l'entrada