2.2.07

En (poca) penombra

Toca comentar l'apagada elèctrica de 5 minuts d'aquest vespre. Fa uns dies va sortir la iniciativa, que a mi em va arribar per correu electrònic abans que veure-la a la premsa, la qual cosa és una mostra de la força de les "noves tecnologies", i a dia d'avui ja era un tema de sobretaula. El món dels blogs també hi deia la seva (exemple 1 i exemple 2, per exemple) com ja és preceptiu.
El cas és que a mi les vuit menys cinc m'han agafat en un bar, per qüestions que no vénen al cas, i una mica més i me n'oblido i tot. He sortit al carrer i la veritat és que no he notat res extraordinari. Em sembla que la manera de comprovar aquesta apagada era més aviat particular avui. O estaves al davant d'un edifici públic "adherit" o estaves a casa teva siguent solidari i passant olímpicament del que fessin els demés.
He de dir que la meva nebodeta m'ha explicat que a ballet han apagat els llums els cinc minuts corresponents. Un aplaudiment per a les noves generacions i els seus instructors.
Una cosa m'ha preocupat però tot el dia. És la meva actitud. Per què serà que m'he passat el dia pensant en les possibles conseqüències de l'engegada de les vuit en punt? En el moment que es connecten els llums i els aparells elèctrics es gasta molta energia (en comparació), i quan estan en stand-by no en parlem. Per tant, la quantificació del consum d'aquests cinc minuts és positiva?
No renego de totes les mostres solidàries i els gestos simbòlics, al contrari, però... m'estic fent gran?

2 comentaris:

Puji ha dit...

No home, no t'estàs fent gran.

És igual el que hauria pogut passar a les vuit. En tinc prou si els fills de l'Oriol, la teva nebodeta i les seves companyes de ballet a partir d'avui vigilen més a l'hora de consumir energia (elèctrica)

Anònim ha dit...

Mestre, no us esteu fent gran: ja n'éreu d'abans.
Gran, molt Gran, tiu! ;-)