31.1.07

De memòries

Abans és una paraula que serveix per definir una quantitat indeterminada de temps. Per tant puc començar la frase d'aquesta manera sense haver d'especificar massa coses.
Abans, deia, parlar de memòria era parlar de persones, d'un mateix o d'altri, i de la seva capacitat per recordar coses. Avui, parlem de memòria com un substantiu, com una cosa "tangible". Ténen memòria els ordinadors, els mòbils, els devedés, les càmares fotogràfiques, i, no gaire, les persones.
Els correus electrònics també ténen memòria,és a dir capacitat. El que faig servir jo en té quasi tanta com el meu anterior ordinador. De 2,8 Gb a 4Gb no hi ha, ara per ara, tanta diferència com això.
El cas és que se m'ha acudit mirar tots aquells correus amagatzemats "de mesos ha" i, allà al mig, perdut, n'he trobat un del Garrofaire. Era del 8 de maig de l'any passat i deia:
"Vilapou:
Avui, mentre escoltava sardanes a Sant Pol, m'he recordat del teu bloc i he fet unes quantes fotografies d'una escala
de la platja de la Punta. Espero que et sigui útil
Salut i garrofes!"

4 fotos 4, contenia el correu. I era allà, oblidat, amb les imatges de l'escala i la platja abandonades. I, a més, he sigut incapaç de trobar cap resposta per part meva. El vaig rebre i no el vaig ni contestar. Imperdonable i vergonyós! Mil excuses Garrofaire. Te'n dec una.
Per cert, al davant mateix d'aquesta escala, s'hi van rodar unes escenes de la darrera pel.lícula d'en Ventura Pons. I una mica més enllà també he tingut el gust de tocar-hi sardanes. Qui sap si hi hem coincidit alguna vegada!
Memòries...

2 comentaris:

Oriol ha dit...

Mestre, vostè és un senyor, des del cap fins al graó. (dolent, dolent però era per no donar un sentit molt nyonyo al comentari)

Anònim ha dit...

Cap problema, Vilapou. Si et parlés dels meus lapsus...
En no veure les meves escales, vaig arribar a pensar que ho havia enviat incorrectament.
Sort de la "memòria"

Salut i garrofes!