24.1.07

<> <>

No seria res novedós explicar que una de les meves aficions actuals és la de llegir blogs. I no només això, perquè un s'acostuma a seguir-los, observar-los, esperar-los fins i tot, sense que això no representi cap mena d'obsessió, més aviat un "divertimento".
Com que el meu de blog té una temàtica una mica original, sempre puc trobar-me alguna sorpresa, ja sigui amb comentaris, referències o amb allò tan agraït de rebre fotografies d'escales enviades per algun lector.
Tota aquesta entrada una mica barroca té a veure amb un blog que a mi m'agrada llegir i mirar (no me n'amagaré pas de dir que m'agrada mirar-lo). Cada vegada que l'obro espero alguna sorpresa en forma de relat i/o d'imatge. I ahir la vaig tenir grossa la sorpresa. Només heu de clicar exactament aquí.
És un post amb escala, això sí que ho té, i, a més, dedicat. Gràcies Candela.
Em tocaria ara a mi posar una escala al meu post.Un dia la Candela va contestar el "meme" de les cinc confessions. Em vaig quedar amb la segona que va fer (si us plau, nens fora, a dormir sigui l'hora que sigui o tapeu-els-hi les orelles i els ulls i...):
SEGONA. – El lloc més agosarat on ho he fet, va ser A LA BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA. No us menteixo pas!!!!! No va ser sexe, va ser una fel.lació. Jo a terra a quatre grapes menjant-li el sexe a un altre bon amic – que aquest segueix sent-ho. Però no tres llepades i prou, no, no, amb correguda a la cara i tot. Bé, no sé com em vaig atrevir a fer això... Ara no ho faria. Va ser molt excitant. Crec que ningú ens va veure, però tampoc ho puc assegurar...
Aquesta escala em sembla que hi queda bé aquí, oi?

6 comentaris:

vilapou ha dit...

Que són dos "rombos" això del títol!!!

Joana ha dit...

Té el seu morbo. l'escala i ... la candela... i la Pompeu!!!

Candela ha dit...

AAaaaaahhhh. Qué fort!!!! Quina il.lusió!!! Moltes gràcies Vilapou!!! muas, muas, muas.

vilapou ha dit...

Joana, llegint, mirant i imaginant, surten unes històries...
Candela, de res i a disposar. Muas, muas.

Anònim ha dit...

Caram caram... Quina morbositat!
Bon dia, vilapou! :)

Anònim ha dit...

Vilapou més que mestre, ets el meu ídol!!