16.1.07

Moments de pas

Cada cert temps podria dir que se m'acumula la feina. No sóc cap cas excepcional, ja ho sé, però d'una manera cíclica se'm fan unes muntanyes, que són més de sorra que res, però que en aquells moments semblen impossibles de superar.
Casualment coincideix que s'ha de tancar un trimestre, tancar l'any sencer, ordenar munts de coses, intentar canviar la plantilla del blog, posar ordre a tot allò que hi ha dins el disc dur de l'ordinador, les fotos, la música, quatre pel.lícules (o sis), les presses de la feina que arriben aquests mateixos dies, aquelles altres feines que nos saps per què però van quedar endarrerides, tocaria discutir més d'una factura a un 902 qualsevol que et tindrà 25 minuts penjat del telèfon quan téns una hora per anar a casa, dinar i tornar a la feina, el garatge està fet un "asc", el "traster" quasi, la guantera del cotxe no es pot obrir que cau tot, s'hauria d'anar a rentar (el cotxe), el post que estàs escribint l'has de deixar a la meitat perquè la nebodeta espera...
(i ara tornaré i intentaré posar ordre a això que estic escrivint que no sé pas per on s'aguanta...)
-------
Ja he tornat.
És la segona vegada en una setmana que començo un post i a la meitat me'n vaig.
Sé (aixó m'ho estic dient a mi mateix) que no és una manera seriosa i correcta de portar el blog, però també veig que amb el pas dels dies i els mesos tot evoluciona.
Estrany, ha sortit estrany això, avui.
Publica un comentari a l'entrada