Hi ha vegades que escrius un post, o encara l'estàs pensant, i hi vols posar una música, una cançó, una banda sonora. Segons com, et ve desseguida, però segons com no hi ha manera de trobar-la.
Ara, a mi m'ha passat el contrari. Fa dies que tinc una cançó i em faltava el post.
La cançó la vaig retrobar un dia que estava buscant una veu que s'assemblés a una que vaig sentir en una actuació que vaig anar. Era una veu trencada, melàncòlica, entre trista i estripada, d'aquelles que surten de dins, de coll avall. Em va venir al cap aquesta d'en Gato Pérez.
No és el Gato "rumbero", festiu, és l'intimista, el "romàntic", el dels records. És l'altre Gato. És el que podeu trobar en racons d'aquella Barcelona del Zeleste, la laietana, l'enyorada...
Al final, no s'assemblen en res la veu d'en Gorka amb la del Gato Pérez, però és igual, una cosa em va portar a l'altra.
I un record per acabar. El Gato Pérez anava sempre amb aquell barret tan característic seu. Un dia vaig anar a un concert. Era estiu i l'home havia acabat el del dia anterior en un estat una mica "lamentable". El cas és que anava amb el cap descobert. Va acabar actuant amb el barret que portava jo. Quin honor!
5 comentaris:
El Gato Perez va actuar amb un barret seu?!?!
Oh, mestre dels mestres!
Deu tenir aquest capell ben guardat, dins una vitrina amb atmosfera reductora... perlumenys!
Es pobre capell?
Qui sap on és, qui sap on para!
El meu cap caritatiu el devia deixar a algú més i ...
Mal cap de joventut!
oooooh jo avui no puc veure les cançons, ni tan sols les del meu blogG! putu internet...
Maca l'escala, això si.
Ni veure ni escoltar, és clar.
Més tard ho intento de nou.
Candela, aquesta és la primera cançó que poso amb el Goear i déu n'hi do dels "problems". Però amb el Mozilla va bé. Misteris.
Publica un comentari a l'entrada