25.2.07

El Girona m'enamora

Ahir al vespre tornava d'assaig escoltant la ràdio del cotxe. Sonava el programa "Tot gira" a aquella hora. Bé la veritat és que sona tota la tarda i la veritat també és que, i ho sento, però no m'agrada com sona la veu del seu conductor, però això són coses de gustos...
En un moment donat van connectar amb el partit Akasvayu Girona-Winterthur Barça, just en els instants finals. El partit va acabar i van seguir fent la crònica. Els tres (músics) ocupants del cotxe ens vam "mirar" de cop i vam dir: Estan tocant una sardana? En un camp d'esports?
Doncs sí!!!

Aneu-la escoltant si us plau.
El cas és que al final del partit havien posat la sardana "Girona m'enamora" de Ricard Viladesau. Segur que això fa molt de temps que ho fan, anys, segur, però jo (que no sóc gironí) no ho sabia. El motiu de la sardana, el títol mateix, és totalment escaient per posar en un context on hi ha molta gent seguint un nom, en aquest cas Girona. Per tant, què hi ha d'especial que la música escollida sigui una sardana? Quina importància té, si el lema és: Girona m'enamora?
Doncs com que un servidor és músic, i de cobla, sap que la nostra música no és precisament la que fa saltar d'alegria i d'emoció a la majoria de gent i, sobretot, a la majoria de gent jove.
Qui no ha dit alguna vegada, si ha d'acompanyar a un foraster a donar una volta: I on el puc portar ara, jo? No el portaré pas a sentir sardanes? I al final se l'acaba portant a veure qualsevol espectacle intercultural amb molta música caribenya, africana o andina...
Res a criticar, però quina vergonya ens fa la "nostra"? O és que no la volem considerar representativa?
Jo estic a punt de començar una campanya "per un referèndum sobre la nostra música representativa". Volem que sigui la sardana? Ens fa res que ho sigui (que ho és)?
I si el referèndum, al ser secret, surt que NO, doncs, quin pes ens haurem tret del damunt!
Bé, el cas és que estic molt content que un club de bàsquet posi cada dia de partit, davant d'uns milers de persones i a un volum elevat, una sardana sonant als altaveus del seu pavelló.
I suposo que no només la posen quan perden, no?
Publica un comentari a l'entrada