27.2.07

Serveis

Abans de començar a escriure em mirava aquesta foto. Hi ha dies que ja tinc clar de què "parlaré" i aleshores busco alguna imatge que hi lligui, però d'altres, és a l'inrevés. Trobo una escala i alguna cosa em ve al cap.
Aquesta d'avui és d'aquelles que dius:
-Mira, d'aquí segur que sortirà algun tema.
I primer m'he fixat en aquella porta que hi diu: Serveis.
Sempre m'ha fet gràcia això dels "serveis". Qui o què fa (un) servei a qui o què? Quin és l'origen d'aquesta expressió? Anem al servei, diem. I...?
M'ha semblat que em podia embolicar massa.
Després m'he adonat que hi havia una altra porta al costat sense rètol. Potser són els vestidors del camp... Això em donaria peu a parlar del que hi pot haver sota d'un forat d'escala. Perquè les graderies no són més que una escala d'una amplada impressionant i que ténen la utilitat de deixar-nos apuntalar el cul als esglaons, i això fa que a sota hi quedi un espai utilitzable força important. És una manera de veure-ho, no?
També m'ha semblat un tema embolicat (o embolicable).
Aleshores m'hedit que podia parlar de l'escala en concret que es veu a l'esquerra i que dóna entrada a la graderia. A totes les graderies hi ha una escala lateral com a mínim que acostuma a mantenir una proporció de dos esglaons per cada filera de seients. Proporció justa.
Al final he decidit que entre tot ja n'havia parlat prou de la foto.
Apa doncs!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Anar al servei i trobar-se un cartell a la porta que diu "Fora de servei" és una situació altament curiosa (un oxímoron, gairebé).

vilapou ha dit...

Molts oximorons

Puji ha dit...

Mestre, voleu dir que avui a l'assaig no heu bufat més del compte?

(Ara que hi penso, no sé si el vostre instrument és dels de bufar, però sospito que sí)

Oriol ha dit...

mestre, parlant de proporcions d'escales em permets posar una dada que quan m'ha la van explicar em va fer molta gràcia.

Proporció del graonat d'una escala:

" 2 C + 1 H = 63/66 "

la suma de dos "contrahuellas" més una "huella" ha d'estar entre 63 i 66 cms. Perdò pel comentari "saviolero"!!.

Candela ha dit...

Oriol!!!! ets un savi!

vilapou ha dit...

Puji, assajar, bufar (o no), la vida del músic és molt dura. He, he.
Molt bé Oriol, me l'apunto aquesta. Jo només sabia allò que si hi ha un esglaó mig centímetre més alt que els demés, t'entrebanques segur.
Candela, l'Oriol és un crack