18.6.06

Una mica d'embolic

Un escenari no deixa de ser un lloc de treball. Bé, en la majoria de casos. Però agafem aquesta opció com la normal. I en el lloc de treball cadascú s'organitza com li sembla bé, o com pot. Jo, a la meva altra feina, tinc una taula prou ampla com per poder-hi escampar una pila de papers, factures, albarans, més papers, carpetes i carpetetes. Això no vol dir que les necessiti totes al mateix moment, però m'agrada tenir-ho tot a la vista.
A dalt de l'enfustissat no necessito massa coses, l'instrument (musical), el faristol, la bossa de mà, la cadira, la fonda o l'estoig (si hi cap), i practicament res més. Però depèn de la mida o, millor dit, de la superfície total del cadafal en qüestió, la suma dels onze músics fa que quedi una cosa plena, atapeïda, embolicada, en definitiva.
Però mira, a organitzar-se i endavant que el públic espera.
Publica un comentari a l'entrada