Vaig estar l'altre dia a Ocata i vaig anar a fer un cafè. Vaig veure coses molt interessants. Moltes vegades arribes al lloc més insospitat i quasi no saps com. La veritat és que no sabria dir com hi vaig arribar a Ocata.
Però me'n vaig emportar un descobriment: Jan Saudek, un fotògraf txec.
I també vaig fer una reflexió ben estúpida. És aquella de que les escales es pugen i es baixen com un vol, com a un li dóna la gana. Excepte el dia que no es pot triar i la cosa acaba com acaba: malament.
Realment una reflexió ben estúpida.
3 comentaris:
No sé si ens van creuar pujant o baixant les escales, pero en qualsevol cas, benvingut al cafe.
Your are Excellent. And so is your site! Keep up the good work. Bookmarked.
»
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»
Publica un comentari a l'entrada