8.6.06

Meme i ziga-zaga

Ja fa molts dies que la Bet va deixar el seu meme de maig. Vaig pensar que l'agafaria i entre una cosa i l'altra ha anat passant el temps. Bé, doncs avui sí.
Dues frases que mai vaig pensar que diria...
Hola, sóc Vilapou, el de les escales
Hola, som els músics. Em pot dir on es fan les sardanes?
Dues peces de roba que mai vaig pensar que em posaria...
Unes faldilles de la meva àvia per anar disfressat de nena petita
Una samarreta del Barça amb el nom de l'innombrable (L.E.) tota una nit
Dos llocs als quals pensava que mai aniria...
A una discoteca a presentar-me a un concurs de disfresses
A visitar Vilapou i descobrir que sí que existeix
Dues coses que mai hagués imaginat que faria...
Presentar-me al ball de disfresses a la discoteca
Portar sempre la càmera de fotos i anar retratant escales
Dues coses que segueixo pensant que mai faré...
Tenir ordenats els papers, els arxius, els discs, els llibres, els agraïments, els records, els calaixos i les butxaques
Presentar-me a un altre concurs de disfresses (és que em va marcar molt, i això que no em vaig sentir ridícul...aquell dia)
.-.-.-.-.-.-.-.--.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
I si temps fa que el meme estava llençat, més en fa que la Bet em va enviar unes escales que havia "trobat" a Hostalric. Gràcies mil! Quan em diuen el nom d'un poble, el primer que faig és pensar si hi he anat a tocar. D'Hostalric precisament en recordo les seves pujades (per tant segur que hi ha escales), el seu desnivell. Hi havia fet un cercavila (un passant, un passa-carrers, un "pasacalle") acompanyant els membres de la "Germandat" (crec recordar) des de la seva seu fins a l'església i tornar, i després sardanes. Quin fart de bufar!
Avui deixo aquesta escala que agafada com està em fa venir al cap allò de "ziga-zaga". Quina tonteria no? Però la veritat és que m'agrada molt com ha quedat enquadrada.
Publica un comentari a l'entrada