14.6.06

No com els burros

Jo ja tenia clar que al final em plantejaria si parlar o no del referèndum que ens cau a sobre. I pensava que entre una cosa i l'altra arribaria el dilluns i, com aquell que res, ja ho tindríem solucionat, i a parlar dels meus enfustissats que la temporada es va posant bé. Però mira, avui he pensat que puc deixar-me anar una mica, sense entrar directament en cap posició. De fet ja hi he dit la meva de tant en tant, i també d'altres s'han definit cap aquí o cap allà.
A mi el que em sembla imprescindible és allò que en diríem amplitud de mires (suposo que està ben dit). Vull dir que no ens quedem, com ho diria jo? Agafem aquesta escala. Paret a la dreta, paret a l'esquerra i paret al davant amb una petita obertura per mirar recte. Com els burros, amb aquell artilugi (que segur que té un nom i jo l'hauria de saber) que els posen al cap i que fa que només puguin mirar endavant. No sé si m'explico!, que diria el Beni.
És la meva petita reflexió d'avui (serà la darrera?).
Publica un comentari a l'entrada