2.6.06

Què trobarem?

Arriba el cap de setmana i, per tant, toca anar a tocar (redundància). Com que ja som al mes de juny, això de fer de músic només el cap de setmana s'acaba (ja sé que hi ha moltes cobles, orquestres, grups, bandes, etc. que no paren entre setmana, no cal que escriguin tots ara "fardant" de treballar més que jo...).
Bé, el que jo volia dir és que he arribat a una certa deformació professional-blocaire que fa que ja estigui pendent de veure quina o quines escales trobaré. Estic obert a tot però com a mínim que sigui com aquesta de la imatge. Res de l'altre món, però està bé. Ni massa estreta, ni massa dreta, ni massa res. El que deia: està bé. Ja m'hi conformo.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que vostè es fixi obsessivament en les escales, doncs què vol que li digui, mestre Vilapou, ja és el que esperem tots.

El problema és que un perdedor qualsevol (i m'atreveixo a dir que uns quants més...) vagi pels llocs fixant-s'hi, i que quan es troba una ballada de sardanes, faci la volta fins a trobar l'escala. Vostè ha escampat el virus, ja se'n pot sentir culpable!

Escales? Pufff, quina bestiesa...

vilapou ha dit...

He, he, el Dr. Maligne o Magneto o...
Però el dia que em trobi algú que fa això d'acostar-se a mirar l'escala, aquell dia, ui aquell dia...

Anònim ha dit...

No dubti, senyor Vilapou, que a partir d'ara em miraré les escales de les cobles. És més, quan toquin a la meva bonica Vila els faré una foto des del balcó de casa. Ja veu fins on ens ha fet arribar!

Anònim ha dit...

Teniu raó. A mi el que em passa des que llegeixo aquest bloc (perdó, aquest Bloc) és que a tot arreu veig escales. Ei, que n'hi ha moltes pel món eh! Moltes, però moltes.

I mai no hi havia parat esment...

Anònim ha dit...

Apreciat Mestre Vilapou:

Els pisos dúplex, així com les cases "en filera" aquelles que ténen dos pams d'ample i divuit pisos d'alçada els van inventar pensant en vostè.

Celebro especialment el comentari d'en Perdedor, doncs ja començava a pensar que era l'únic que estava notant una mena d'addicció a les escales...

Anònim ha dit...

Jajaja! A mi em passa el mateix! I, fins i tot penso comles fotografiaria!
Nois, si mai veig a un paio mirant escales, no dubtaré a pensar que és un lector d'aquest bloc! Perdó, Bloc! :)