22.6.06

Final d'etapa?

Sento parlar molt aquests dies de "final d'etapa", "final d'època", "adéu-siau", "gràcies" i de res, ... He pensat que potser hi he de dir la meva, que això pot donar per escriure una mica, però com que ja hem tingut unes quantes diades històriques, tant polítiques com esportives darrerament, i m'hauria de referir a l'ahir, l'avui i el demà, doncs al final és com anar repetint una mica el mateix cada vegada.
No sé si 3 anys donen per parlar d'una etapa, però si agafem la trajectòria sencera de mitja vida potser sí, i la veritat és que se'm fa difícil emetre un judici de valor més objectiu que subjectiu. Per tant aniré cap al meu terreny: Com és una escala de final d'etapa? quina escala-homenatge puc trobar que ho representi?
Jo en tinc de majestuoses, en obres, de pedra, de mmm...xocolata, (que orgullós n'estic d'aquest post), metàl.liques, de fusta, però, de "final d'etapa"? Si la poso atrotinada semblarà que critico, si n'agafo una de "guapa", se'm pot ofendre algú altre (tampoc és que m'importi massa).
Doncs faré un "requiebro", o com diuen al bàsquet, una finta d'orella o, millor encara, una porta enrera, i posaré la foto que m'ha semblat oportuna, encara que no sigui de "final d'etapa". Aquesta escala veig que pot representar aquest moment. És de fusta, (de felipes sembla) i dividida en dues parts seguides, el que ens donaria la visió aquesta de final i principi d'etapa. La fusta a mi em sembla una cosa més entranyable, que dóna caliu. I el fet que sigui ampla i ni massa dreta ni massa perillosa em proposa tranquilitat i seguretat.
Total, que he acabat definint un final d'etapa planer que potser portarà a una continuïtat ...
Decididament, m'he equivocat d'escala.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Vol dir senyor Vilaou que s'ha equivocat d'escala? A mi aquesta m'agrada prou. Fa pinta de ser còmode, de poder asseure-t'hi tranquil·lament mentre passa una brisa lleugera... Una escla bona per parar-te i fer balanç.
Senyor Vilopou, espero que hi hagi continuïtat, eh? Res de finals!

Anònim ha dit...

Aquesta escala sembla feta amb fusta de travesses de vies de tren antigues, altament tòxiques a causa dels productes amb que les tractaven per evitar que es podrissin.

Allunyin-se'n i no hi seguin, sisplau.

És, doncs, perfecta pel moment, Vilapou. P-E-R-F-E-C-T-A. És aparentment bonica quan la mires de lluny perquè, coi, val més una escala per xunga que sigui que no pas haver de pujar al dret. Però si t'hi acostes gaire, a la llarga t'acabarà perjudicant.

Ai, que això em sona... ;-)

Anònim ha dit...

Una escala de final d'etapa reb el nom de podi.
Es clar que segons quina etapa finalitzem, un podi no seria el més escaient precisament...

Anònim ha dit...

I després, senyor Vilapou, direu que parleu d'escales, que les escales són el vostre tema...

Anònim ha dit...

potser és l'últim graó de l'escala

Anònim ha dit...

I'm impressed with your site, very nice graphics!
»

Anònim ha dit...

I say briefly: Best! Useful information. Good job guys.
»