buscava sempre troços diferents de pàgines diferents, amb algun nexe comú, i hi havia qui agafava una sola pàgina, la retallava hàbilment i després sabia barrejar tots els trocets perquè semblés que s'hi havia trencat les banyes fent aital composició. Bé, tot això treu cap a que jo he fet com aquest segon, agafant una fotografia i tallant-la en tres parts: una cada dia. A la d'avui veiem un cantó de l'escenari, que aprofitant una petita alçada de pedra, fa que ja tinguem la segona "semi-escala". Perquè si compareu amb les cadires del darrera, veureu que només fent l'esforç d'aixecar la cama una miqueta (o dues), ja sereu a dalt. Ja tenim la segona manera de pujar. Fins demà...
31.8.05
Collage (2)
Quan ahir parlava de fer collages, recordava que hi havia qui
buscava sempre troços diferents de pàgines diferents, amb algun nexe comú, i hi havia qui agafava una sola pàgina, la retallava hàbilment i després sabia barrejar tots els trocets perquè semblés que s'hi havia trencat les banyes fent aital composició. Bé, tot això treu cap a que jo he fet com aquest segon, agafant una fotografia i tallant-la en tres parts: una cada dia. A la d'avui veiem un cantó de l'escenari, que aprofitant una petita alçada de pedra, fa que ja tinguem la segona "semi-escala". Perquè si compareu amb les cadires del darrera, veureu que només fent l'esforç d'aixecar la cama una miqueta (o dues), ja sereu a dalt. Ja tenim la segona manera de pujar. Fins demà...
buscava sempre troços diferents de pàgines diferents, amb algun nexe comú, i hi havia qui agafava una sola pàgina, la retallava hàbilment i després sabia barrejar tots els trocets perquè semblés que s'hi havia trencat les banyes fent aital composició. Bé, tot això treu cap a que jo he fet com aquest segon, agafant una fotografia i tallant-la en tres parts: una cada dia. A la d'avui veiem un cantó de l'escenari, que aprofitant una petita alçada de pedra, fa que ja tinguem la segona "semi-escala". Perquè si compareu amb les cadires del darrera, veureu que només fent l'esforç d'aixecar la cama una miqueta (o dues), ja sereu a dalt. Ja tenim la segona manera de pujar. Fins demà...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada