26.8.05

Tatxaaan!

A nosaltres mateixos, de vegades ens sorprenen quan arribem als llocs d'actuació. Amb això no critico directament res. De seguida anem a parar a allò de la bona voluntat, de la manca de recursos, de què si no ho fem nosaltres, això es perderà,... De fet, pels anys que fa que vaig per aquests mons, sí que potser tindran raó, perquè a molts llocs hi segueixo veient sempre les mateixes cares organitzant (i de tant en tant diuen que han renovat la junta!). Però les sorpreses a què em refereixo són, en el nostre cas, d'escenificació. Al principi dels temps musicals, la gent devia ser molt més prima (coses del'època), i així, poder-se entafonar a dalt dels enfustissats. I molt més àgil, això sí. Perquè les escales podran ser amples, però dretes com el pal de la "i". I si canviem l'escenari no canviarem pas l'escala, i si canviem l'escala, doncs, això... Però darrerament s'està imposant "el tres pisos": els del davant, a terra, els del darrera al primer pis, i el segon pis, doncs buit, pels estutxos. És molt més segur. A veure si us ho puc ensenyar un dia d'una manera prou discreta.