24.8.05
Primer l'un i després...
Per la vida, has d'anar sempre amb compte. No es pot anar esbojarrat, de qualsevol manera, sense vigilar. Quan comences a caminar, per anar més lluny en el temps, ja et diuen això de "primer l'un i després l'altre". Amb l'edat vas oblidant alguns consells i a la llarga en recordes d'altres, tot donant-los-hi la raó. Si un dia et trobes un "grup musical" d'edats variades, davant d'un escenari amb una "escala" com aquesta, sembla que estiguis davant d'una prova d'examen de revàlida de l'assignatura d'aprendre a caminar. Van passant tots la prova: A veure els peuets, primer l'un i després l'altre... Sempre hi ha algun "xulo" que puja pel dret o fa algun saltiró: ja s'ho trobarà. Els normalets ens posem al davant de l'escaleta en qüestió i posem primer un peu i després l'altre. Si us plau per força.
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada