8.8.05

Eppur si muove

Hi ha una tendència molt nostra, i gens criticable, que és la d'intentar aprofitar un mateix objecte per més d'una funció. Si pel preu d'un en tenim dos o més, doncs hem fet un bon negoci. Després dependrà de si els calés eren nostres o de tots (privats o públics), que farà que ens hi mirem més o menys. Però posem un cas pràctic: una escala (exemple original). Suposem una escala de quatre escalons. Si la fem totalment regular, tant la podrem posar dreta com estirada, perquè l'alçada serà la mateixa. Però si fem que la llargària i l'alçada siguin diferents, tindrem la possibilitat de tenir dues escales de diferents alçades amb els mateixos quatre escalons (és més dificil d'explicar que de veure). Un petit detall a tenir en compte serà que ara l'amplada de l'escaló serà diferent en cada cas i el peu no hi entrarà igualment. Però això ja ho salvarà l'agilitat de l'artista. Però perquè no sembli que parlem d'una escala qualsevol, la podriem acabar tapant totes les cares amb la seva tapa de fusta corresponent. Ens trobarem un altre petit detall: les fustes es poden bufar i no quedar totalment planes, i els terres, sigui per gràcia o per culpa de l'obra pública, mai acostumen a ser totalment plans tampoc. Conclusió: si dues superfícies no ben planes estan en contacte "total", l'objecte es mourà. I si tu ets a dalt pujant o baixant, doncs, vigila.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Començo a llegir la teva historia el dia 8 i vaig retroçedint fins al prinçipi,el fart de riure que m´he fet es impresionant,dema i tornare.Graçies.