Quan sento aquesta expressió em ve al cap aquella altra de la presumpció d'innocència. Sobretot si estem en el tema aquest que estem. És com el reconeixement de que alguna cosa no està ben feta però que ja es pot perdonar. Tothom és innocent de bon principi. Si s'ha de pujar una alçada, la lògica diu que hi ha d'haver una escala (o similar?). Però una vegada hi és, sembla que ja s'ha acabat tot. És com allò de les cadires, que hi són però estan tancades amb un candau; el problema és qui, quan i com ha d'anar a buscar la clau. Tornem a les meves escales? Millor que sí. Una escala, amb el pas del temps es deteriora, algun escaló pot fallar, algun cargol saltar o alguna fusta obrir-se. S'ho mirarà algú? Sí, algun dia.
Per acabar (avui), voldria comentar també que la mateixa escala no va bé per qualsevol entarimat (introdueixo avui aquest terme). I no n'hi ha prou en col.locar-ne qualsevol per haver ja complert amb l'obligació. Sempre hi podrien haver conseqüències.
Quan he acabat de "composar" aquesta peça, m'he sentit quasi una mica culpable. Sembla que no doni valor a l'esforç de la gent. I això no és cert. El que passa és que sempre hi presumció d'innocència... pels demés. I al final, per poc m'ho crec. Jo també dec ser innocent, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada