25.8.05

Home, sí, però potser no

Avui directament vaig a la imatge. És una escala que sembla que vol però que no arriba a ser allò que hauria de ser. Té molts detalls bons, però potser en té massa de detalls. Si la mireu bé (cliqueu i amplieu la imatge), veureu que no té desperdici. Hi ha tantes coses i cosetes, llistons, claus i reclaus, sembla que tingui ventilació incorporada. Al primer escaló, mireu bé l'angle metàl.lic que uneix les fustes de baix: autèntica obra d'art. No entenc bé que pretenia el constructor però s'hi va esmerar d'allò més. Potser havia d'encaixar amb no sé què. De fet és ampla, se la veu consistent i díficil de trencar-se, encara que té un aire de deixada. Em recorda aquells indigents que ho són per voluntat pròpia i se'ls veu aquella mica d'orgull personal. Aquesta escala té el seu orgull. Però un ha de tenir també un aire de rodamon per arribar a comprendre-la. Amb l'estona que me l'he anat mirant, he acabat per agafar-li una mica de "carinyu" i comprensió.
Publica un comentari a l'entrada