20.8.05

I ella anava aguantant

Una vegada va ser jove, esbelta, amb el seu coloret a la cara. Se la veia de lluny, amb aquella gràcia; venien ganes d'arribar-hi i estar a prop seu. Era útil, se sentia observada, mimada, envejada en aquelles reunions anyals d'escales. Inclús va ser Pubilla Comarcal. El temps va anar passant, i com en tot, es va anar notant. Tampoc la van cuidar massa. Els cops, les inclemències meteorològiques (la tramuntana, el vent de Sant Feliu), tot sumava. Ara se la veu descolorida, com rovellada, una mica esquifida, sembla que s'hagi de trencar d'un moment a l'altre. Però ella aguanta cada jornada que la porten a la feina. Fa poc va demanar la jubilació però no li donen perquè ningú recorda bé quina edat té (potser encara és jove). A mi em fa una mica de llàstima.
Publica un comentari a l'entrada