28.8.05

I després, la calma

Són xàfecs d'agost. És una frase feta que ens hem de sentir cada any. Depèn dels dies de pluja la sentirem més o menys vegades. I a partir d'aquí farem unes elucubracions sobre si va bé o no als camps, si fa tant de mal a la fruita, si no omple els pantans, si l'any passat sí que va ser un any bo,... (sempre, l'any anterior va ser tan diferent d'aquest, que no sé què hi fem en aquest!). El cas és que ahir hi varen tornar a haver xàfecs i encara que el resultat no va ser el mateix que el dissabte anterior, doncs quasi, i si no que ho preguntin a tots els "col.legues" que varen tornar a casa més aviat del compte (i van haver de trucar primer, abans d'entrar a casa) (un altre parèntesi: porto quatre dissabtes tornant més aviat a casa). I com que sembla que en aquest moment hi ha calma, he triat una fotografia del mateix estil: calma. Escala ampla, no massa alta, escalons normalets de petja, escenari ampli, no hi ha barana, però tampoc ens hem de passar, que és diumenge. Que quedi clar que també n'hi ha d'aquestes (unes ...ta-sis o set).
Publica un comentari a l'entrada