27.8.05

Ei, el detall!

Com són d'importants els detalls! Agafo el Pompeu (és un "detall" de dissabte), i ho defineix com "una de les parts petites o subordinades d'un tot, una particularitat" o com "relació, compte, llista, etc., minuciosa, circumstanciada" (déu ni do). Probablement el senyor Fabra es va inspirar en aquesta escala el dia que tractava la lletra "d". La part de dalt de l'escala és petita i està subordinada al tot, i està clar que és una particularitat. Perquè és clar, si tenim una escala acabada en dos ganxos i un escenari pla, com ho lliguem? Donc primer ens falta un travesser, el qual haurà ens haurà de servir per penjar-la. Aleshores agafem una brida en un cantó, un filferro al mig i un nosequè al final i ja està. Ja podem col.locar l'escaleta. Hem fet el cim. En quant a la segona acepció del diccionari, diré que se'm comença a acudir una relació, un compte minuciós i circumstanciat d'adjectius per referir-me al nyap en qüestió. Però és cap de setmana i hi ha molta feina. Ah! Em descuidava una tercera acepció del mestre Pompeu: "al detall: a la menuda, en petites quantitats". Em sembla que ens l'estan fotent al detall, a la menuda, en petites quantitats.
Publica un comentari a l'entrada