1.9.05

Collage (i 3)

Rematem el collage. I el rematem amb un collage d'escales. Per aquest cantó de l'escenari sí que tenim possibilitats i maneres de pujar. Tantes que fins i tot ens hi podem entrebancar. Perquè tenim dos escalons, després un altre de pedra i encara un de petit de fusta. Si la cosa seguís així, arribaríem a la mínima expressió, fins l'infinit o a zero. Però d'això ja se'n va cuidar algun filòsof amb moltes més maneres. El cas és que podem passar del tot al res, de cap escaló a cinc en quaranta centímetres, de fer de saltimbanquis a semblar japoneses fent saltironets. Ja ho diu el dit que "la vida de músic és molt dura", i ningú s'ho vol creure. Acabaré aquí la composició d'aquest escenari majestuós. De fet encara quedaria la part del darrera, per la que també s'hi podia pujar. Però ja no tinc manera de reflectir-ho. Esperarem a les 3D, o a que el Google Earth sigui més precís (espai de propaganda gratuïta).
Publica un comentari a l'entrada