11.9.05

11 de setembre

Diada Nacional. Diada de festa. Diada de reivindicació. Diada de records. Diada de desigs. Diada d'esperança. Diada plena d'escales. En diversos sentits, és clar. És plena d'escales perquè és un dia en el que es fan les mil i una audicions de sardanes. Potser és l'únic dia que tothom té clar que la sardana és la seva dança i no se n'amaga una mica. Ningú ha de buscar una excusa per sentir-les i fins i tot ballar-les. També m'entristeix una mica això de fer el "cupo" i fins l'any que ve. Està prou bé l'actualitat com perquè nosaltres mateixos ho anem deixant allà a la banda. Però allà cadascú, i després no ens queixem. Una escala és un estri que serveix per pujar i per baixar, però jo considero que la principal funció és la de pujar, la d'assolir arribar a un lloc del que ens separa una alçada. Fixem-nos-hi bé, la Diada d'avui, en les escales. Pensem que tots en tenim una al davant i l'hem de pujar amb més o menys dificultat per arribar a dalt. Cada "dalt" potser és diferent, però l'hem d'aconseguir amb el nostre esforç, la nostra habilitat, la nostra experiència. Per això els que les posen a cada escenari, que intentin, si més no avui, que sigui d'una bona qualitat, ampla, espaiosa...i amb barana.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Feliz 11 de septiembre.
Saludos