27.9.05
És que dóna per molt!
No em vull acostumar a fer monogràfics d'una mateixa fotografia, ni a mostrar-la per fascicles, o tornar a parlar del collage. Però és que aquesta dóna per molt! M'haureu de permetre que alguns dies (més o menys espaiats) hi vagi tornant. Començant per la mateixa escala i la seva mida respecte a l'empostissat, seguint per la pota del darrera, continuant pels additius de la litrona, el tap d'ampolla, el paquet de cigarretes i el paper de plata, les "roques" del fons, els taulons, el color de la "pintura" dels cavallets, i ... què sé jo. Cliqueu, cliqueu a sobre de la foto, no té desperdici. Per acabar-ho d'adobar us he de dir que és d'aquells enfustissats en els que el rest del davant toca a baix perquè tot és tan estret que pots acabar abraçat als del costat i amb algun instrument a l'orella o al clatell. Molta paciència...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada