18.9.05

La "dignitat" professional

Són aquests, dies de vents, pluges, tramuntanes, d'"inestabilitat" que diu l'home del temps. Està clar que no sempre i cada dia, però és una època que té més perill que no pas l'agost o el juny. A qualsevol feina, les inclemències del temps ténen un tractament força estandaritzat. Si plou es canvia el lloc per un altre i es fa una altra cosa. Sempre això comporta algun trasbals però tot s'acaba solucionant. A la música...(ara posaria el que correspon a un so fet amb la boca que sonaria ts, ts, tss). Bé, seguim, quan comença a ploure hi ha dues solucions, o trobem un lloc cobert, per estrambòtic que sigui, o s'acaba l'audició i cobres o no. Però quan fa molt vent o fred, però sobretot vent, estàs a la mà de Déu. Et fan anar a algun racó on algú ha decidit que tu estaràs bé. I si no ho estàs, aguanta't. I potser et "perdonaran" una o dues sardanes, però aquell "algú" t'ho recordarà sempre. I per rematar-ho tot, tu sempre has d'estar pendent que s'ho agafin bé, que no s'ofenguin, que no els pugui semblar que els estafes alguna cosa. Resumint: els has d'anar al darrera i la "dignitat" professional, doncs,..., millor que te la guardis per una altra ocasió.
Publica un comentari a l'entrada