Aquí qui és qui?

No sempre hi ha escales. Moltes audicions o actuacions es fan a peu de terra. Moltíssimes. I "el terra", la terra, el sòl, l'espai, la superfície sembla que es redueixin quan es parla de sardanes. Hi ha un interès especial en acostar-se als músics, en sentir-los a prop i de prop. Parlaré estesament algun o alguns dies sobre aquesta relació tan propera del ballador i els músics. És per això (per si no ho sabieu) que es posa aquella cadira tan simpàtica al davant de la cobla. No és ni per que hi descansi ningú, ni per agafar-la el primer que passi, ni per passar entre la cadira i l'instrument musical. Potser per això, abans de començar i entre sardana i sardana, es fa aquesta comunió entre els assistents fins al punt de no saber on comença el públic i on acaba la cobla.