3.9.05

Tradició, tradició

Així deia una cançó de "Fiddler on the roof" (el violinista...). La veritat és que jo també sóc aimant de les tradicions. M'agrada fer certes coses només per seguir la tradició. Però separant la part ideològica que moltes vegades envolta aquestes tradicions. És a dir que m'agrada menjar algunes postres només perquè és Rams o Sant Tal o Pasqual, però no per això he de combregar amb tot el que els envolta. És un tema que donaria per molts de dies (m'hauré de retirar i dedicar-me a obrir blocs temàtics). I tot això lliga amb que m'agraden els escenaris, enfustissats, "tablados", etc., tradicionals: els de fusta i prou, dels que cada vegada en queden menys. I és normal. A la majoria s'han substituït els peus de fusta per metàl.lics per raons òbvies. Però cada vegada més arriben les estructures modulars, que tant et poden fer un escenari de 5x4 com de 30x20 (metres). És la modernització... la globalització (?). Em quedo observant aquesta escala clàssica de fusta amb tots els seus defectes, però avui... no els enumeraré.